Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Castell de la Rua (Abella de la Conca)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, a la darreria del segle X el castell de la Rua “ ipsum castrum que vocant Rua ” havia estat venut pel comte Borrell a Gisbald, el qual el cedí l’any 997 a un tal Arnau i a la seva muller Ermengarda L’any 1022 l’arxilevita Arnau vengué el castell —que el document anomena de Petra Rua —, juntament amb l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu, al bisbe Ermengol de la Seu pel preu de 1 000 sous Entre el 1036 i el 1040 Guillem, fill d’Adelaida, jurà fidelitat al bisbe Eribau i a la canònica de Santa Maria de la Seu pel castell de la Rua…
Guislabert II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1070/74-1102).
Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…
Piero Gamba
Música
Director d’orquestra italià.
Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’…
Sant Pere de les Puelles
Façana de Sant Pere de les Puelles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines de Barcelona, situada originalment a l’antiga Vilanova de Sant Pere, extramurs, posteriorment un dels barris de la ciutat antiga.
Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…
Castell de Cabanabona
Art romànic
Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon…
Castell de Vilalta (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell EFS Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta L’indret és conegut com les Vilaltes Mapa 34-15 390 Situació 31TCG707113 Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó, on es troba l’esmentada torre JRG-DRR-…
monestir de Clarà

Sant Pere de Clarà
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius, dins el d’Argentona (Maresme).
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de…
Sant Salvador de Toló (Gavet de la Conca)
Art romànic
L’església de Sant Salvador del lloc de Sant Salvador de Toló fou donada, l’any 1088, pel comte d’Urgell, Ermengol IV, i la seva muller, Adelaida, a la canònica de Santa Maria de Solsona L’any 1097, en la butlla atorgada pel papa Urbà II a Santa Maria de Solsona, es confirma la possessió d’aquesta església per part de la canònica solsonina Tanmateix, l’any 1163, amb motiu de la nova consagració de l’església de Santa Maria de Solsona, el bisbe d’Urgell manifestà que és retenia la jurisdicció de l’església de Sant Salvador de Toló Vers l’any 1526, Antoni Roger era rector de l’…
Lluís II de França
Història
Rei de França (877-879) i d’Aquitània (867-879).
Fill de Carles II el Calb i d’Ermetruda, succeí el seu pare i fou coronat a Compiègne El 878 destituí Bernat de Gòtia de tots els honors, entre ells els comtats de Barcelona, Girona i Rosselló Sembla segur que Guifré I el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, rebé la investidura de Barcelona i Girona amb Besalú, i Miró el Vell, comte al Conflent, la de Rosselló, del qual ja s’havia apoderat al començament de l’any, fet que constituí un dels darrers nomenaments de comtes catalans pels reis francs a més, Lluís II concedí quatre preceptes per a Catalunya S'havia casat el 826 amb Ansgarda de…
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores…