Resultats de la cerca

En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps

És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…

El sector superior, glacial, s’inicia amb la vall en com de Hasli i continua per cubetes esdevingudes estanys llacs de Thun i de Brienz, separades per llindars Interlaken-Unterseen Les activitats econòmiques de muntanya apicultura, indústria, hidroelectricitat, turisme Meiringen, Brienz, Interlaken introdueixen una falca de població densa Alps endins De Thun en avall, el riu, acrescut pel Simme, és navegable La resclosa del Wohlensee, passat Berna, controla la derivació artificial de les aigües del riu cap al llac de Biel, regulador de les crescudes canal de Hagneck, d’entrada canal de l’Aare…

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…

Fou alumne de Maurice Benterfa al Conservatori de Lió, on començà els seus estudis musicals quan tenia nou anys El 1971 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Maurice André al conservatori, centre on es diplomà el 1975 Un any abans havia estat guardonat al Concurs Internacional de Praga i el 1976 fou premiat al Concurs Maurice André Fou trompeta solista de la Simfònica de Stuttgart 1975-76 i de la Nouvelle Orchestre Philharmonique de Radio-France 1976-81 Posteriorment s’ha dedicat íntegrament a la carrera de solista, en recitals sovint acompanyat per l’organista Henri Houbart i en…

Inicià els estudis de violoncel a sis anys i després els prosseguí al Conservatori de París, on obtingué diversos premis Del 1949 al 1957 formà un duo amb Claude Helffer, i combinà la seva tasca com a músic de cambra amb els concerts amb orquestres, com la de l’Òpera de París o la Societat de Concerts del Conservatori Alternà l’activitat de solista amb la de director d’orquestra i de cors, a més de realitzar una important tasca com a compositor

Estudià música a Stuttgart i debutà el 1941 a Pforzheim Destacat membre de l’Òpera de Stuttgart, hi actuà entre el 1945 i el 1972 Després d’haver cantat amb èxit òperes italianes i alemanyes, el 1950 feu el seu debut wagnerià tot interpretant Sigmund Especialista de les obres de Wagner, el 1951 fou Parsifal en el Festival de Bayreuth, on actuà ininterrompudament fins el 1970 i amb la companyia del qual es presentà a Barcelona durant el Festival Wagner que el Gran Teatre del Liceu organitzà l’any 1955 També cantà amb èxit al Covent Garden de Londres -entre el 1955 i el 1966- i al Metropolitan…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…