Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Pau de Samòsata
Cristianisme
Teòleg.
Bisbe d’Antioquia, tingué un paper en l’evolució del dogma trinitari i fou acusat de monarquianista dinamístic monarquianisme i d' adopcionista El sínode d’Antioquia 268 que el condemnà dóna una descripció desagradable de la seva persona però aquesta i les altres fonts històriques són massa partidistes i escasses per a poder judicar bé
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
patriarcat

Patriarcats
©
Cristianisme
Dret canònic
Territori sotmès a la jurisdicció d’un patriarca.
El concili de Nicea 325 reconegué la triple jurisdicció de Roma sobre Itàlia, d’Alexandria sobre Egipte i Líbia i d’Antioquia sobre l’Àsia Menor El concili de Calcedònia 451 sostragué la Palestina a Antioquia per confiar-la al nou patriarcat de Jerusalem i donà al nou patriarcat de Constantinoble la jurisdicció sobre Tràcia, Àsia i el Pont, no pas sense les protestes de Roma, i així organitzà la cristiandat en la pentarquia L'actual geografia dels patriarcats correspon encara a l’antiga, bé que les diverses escissions han creat un desdoblament de jurisdiccions a…
Hatay
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la costa de la Mediterrània.
La capital és Antioquia
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
antioquè | antioquena
Hauteville
Llinatge feudal normand que donà nom a la primera dinastia reial de Sicília i que té per genearca Tancred d’Hauteville (segles X-XI), senyor d’Hauteville.
Els seus fills, en lluita contra els bizantins, conqueriren el sud d’Itàlia i Sicília Guillem d’Hauteville , dit Braç de Ferro mort el 1046, conquerí la Pulla el 1042 i en fou el primer comte El seu germà Robert d’Hauteville , dit Guiscardo mort el 1085, quart comte, conquerí Calàbria, Messina, Tàrent, Bari, Salern, Benevent, Amalfi i Durazzo i el 1059 esdevingué primer duc de Pulla i Calàbria Fills seus foren Mafalda de Pulla-Calàbria i Boemond I d'Antioquia , príncep de Tàrent, que fundà el principat d'Antioquia Altres fills de Tancred foren Jofre d’Hauteville…
Hug III de Xipre
Història
Rei de Xipre (1267-84) i de Jerusalem (1269-84).
Fill d’Enric d’Antioquia, succeí el seu cosí germà Hug II Paralitzat per la insubordinació feudal, tant a Xipre com a Jerusalem, fracassà en els intents de restaurar la dominació franca a Síria
pare apostòlic
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de la fi del segle I a la segona meitat del segle II que, segons la tradició, reberen la doctrina d’algun apòstol.
Són els més coneguts Climent de Roma, Ignasi d’Antioquia, Hermes, Policarp, Papies i els autors de l' Epístola de Bernabé , de l’ Epístola a Diognet , de la Segona Epístola de Climent i de la Didakhé
agapeta
Cristianisme
A la primitiva església cristiana, dona que vivia associada amb un home i compartia amb ell un ideal de perfecció.
Aquesta pràctica existí entre altres llocs a Antioquia i a Constantinoble Per raó dels perills inherents, les agapetes foren desautoritzades pel Concili de Nicea 325 i per altres concilis Foren conegudes també amb el nom de subintroductae