Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Catalunya Roja
Setmanari
Setmanari polític, publicat a Barcelona, i redactat gairebé tot en castellà (1932-34).
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España N'eren els principals collaboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Òdena i Ramon Casanellas
Vicent Climent
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament…
Al V Congrés del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), derrota dels eurocomunistes
Derrota del sector eurocomunista al V Congrés del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Pere Ardiaca i Martí és elegit president de la formació i Francesc Frutos i Gras n’esdevé el secretari general
Jaume Serra i Barceló
Historiografia catalana
Erudit.
Vicari general del bisbat d’Oriola, doctor en cànons i ardiaca de la seu d’Oriola, redactà una Defensa oriolana sobre la división de las asesorías de governador y de baile de Orihuela 1646
Ximeno Dahe
Cristianisme
Cardenal.
Ardiaca de Benasc, fou un dels quatre cardenals creats 1422 per Benet XIII a fi d’assegurar la seva successió A la mort de Benet XIII, participà en l’elecció de Gil Sanxis Munyós Climent VIII
Sant Martí d’Iscles (Areny de Noguera)
Art romànic
Antiga església parroquial del poble d’Iscles, a ponent del terme, ara despoblat És documentada per primera vegada vers el 1070 Al final del segle XIII tenia un abat i un capellà porcioner, dependent de l’ardiaca de Benasc
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest,…
Sant Martí de Benasc
Art romànic
Aquesta església, ara desapareguda, fou en un primer moment un monestir emplaçat a septentrió del nucli urbà del poble de Benasc o Cap de la Vila En deixar de ser monestir es convertí en església parroquial Va ésser destruïda amb motiu d’emmurallar i fortificar Benasc durant la guerra del Francès perquè en dificultava la defensa A l’anomenat Ròtol de Benasc compareixen l’abat i els monjos de Sant Martí com a propietaris de terres, vinyes i prats, als Quadres, a Peguera i a Ritobo Malgrat que no surt esmentat entre els electors del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, un abat Baró participà vers…
Vicent Miravall i Forcadell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894
Ramon de Barberà
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest