Resultats de la cerca

Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i…

Antiga casa forta, ara un simple mas, situat al peu del castell de Barrés És documentat des del 1190 El 1239 Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera pactaren amb el vescomte Guerau de Cabrera sobre la domum sive staticam de Carboneriis , que reclamaven els castlans de Cabrera El segle XVI era pròpia dels cavallers Vergós, però aviat fou considerada només com un mas

Filla de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Loria El 1338 fou casada, a València, amb Ramon Berenguer I , fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, de qui fou la segona muller, el qual aleshores era comte de Prades i després ho esdevingué d’Empúries Fou soterrada al convent de Santa Caterina, de Barcelona, i fou mare del comte Joan I d’Empúries

Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena

Fou membre d’una família noble de Tolosa de Llenguadoc En set de les setze composicions que se li atribueixen fa allusió a la dama Na Berengueira Es tracta de Beatriu de Provença m 1267, casada amb Carles I d’Anjou i filla de Ramon Berenguer V de Provença La major part de les seves composicions són dansas , però no n’hi ha cap que conservi la música

Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi Pere V, mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell Serví Ferran II en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya 1478-79 Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya

Amant de Pere I de Castella des del 1352, amb la seva influència a la cort aconseguí càrrecs importants per a la seva família Malgrat les esposalles solemnes amb Blanca de Borbó 1353 i amb Joana de Castro 1354, el rei jurà davant les corts de Sevilla 1362 haver-se casat secretament amb María 1352 i, per tant, llurs fills Alfons, Beatriu, Constança i Isabel foren declarats hereus de Castella

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca