Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Fígols i Alinyà

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…
Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les…
Santa Maria de Penardell (Pau)
Art romànic
Església documentada el 1217, any en què els comtes d’Empúries Hug IV i Maria hi fundaren una llàntia que dotaren amb quatre sesters d’ordi que rebien d’un mas de Vilaüt L’any 1223 Guillem de Canelles deixà en testament a Santa Maria de “ Pitritello ” deu sous comtals L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, com a senyor d’aquest lloc, posà la comunitat que s’hi havia establert sota la regla benedictina i nomenà prior de la comunitat masculina Bernat Sifred, i de la femenina Ermessenda Sifreda Es tractava, doncs, d’un cenobi mixt L’abat també concedí els drets sobre l’…
Santa Maria de Vallverd (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de…
Os de Balaguer

Castell d’Os de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Os de Balaguer tenia una extensió de 84,5 km 2 abans de l’annexió el 1964 d’una part del terme de Tragó de Noguera, arran de la construcció dels pantans de Canelles i Santa Anna actualment té 136,03 km 2 i ha esdevingut límit amb la Llitera i la Ribagorça Confronta, així, amb els municipis d’Àger NE, les Avellanes i Santalinya E, Castelló de Farfanya S, Algerri SW, Ivars de Noguera W, i amb els termes aragonesos de Valldellou i Camporrells, W, a la Llitera, i d’Estopanyà i Viacamp NW, de la Ribagorça El municipi comprèn, al SE l’enclavament de Gerb,…
Victorià Muñoz i Oms
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins.
Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono,…
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al…
Castell de la Pertusa (Áger)
Art romànic
Situació Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles ECSA - J Bolòs Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta 2 km Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol…
Castell de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Blancafort, situat a la banda nord de l’antic terme de Tragó de Noguera, ha desaparegut totalment negat per les aigües de l’embassament de Canelles El lloc i el castell de Blancafort foren conquerits vers l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera —probablement en el mateix moment que es conquerí el castell d’Os de Balaguer— Uns anys més tard, el 1130, el mateix Guerau Ponç feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del delme del castell de Blancafort i, conjuntament, Ii cedí també un home propi En fou feudatari Ramon Berenguer d’Àger…