Resultats de la cerca

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i…

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis,…

Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 Durant la guerra civil de 1936-39 milità en el PSUC i formà part del secretariat general de la UGT de Catalunya i del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939, passà a França i s’establí a Mèxic, on retornà al seu ofici Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova…

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut,…

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa…

A Catalunya treballà en diversos oficis Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1938, s’exilià a Veneçuela Hi treballà com a cap de cables a la publicació “La Esfera” A partir del contacte amb l’ambient de redacció dels diaris aprengué l’ofici i el 1943, any en el qual es fundà el diari “El Nacional” de Caracas, ja fou nomenat cap d’internacional de la nova publicació Posteriorment fou secretari de redacció 1948 i des del 1955 cap de redacció Més tard, obtingué el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, en la primera promoció de l’Escola de Periodisme…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva producció…

Estudià a l’Escuela Superior de Música de Caracas 1928-34 i exercí com a intèrpret de viola en diferents formacions de la capital El 1939 tornà a San Cristóbal i fou professor de música a l’Escuela de Artes y Oficios Més tard estudià folklore i etnomusicologia a l’Institut de Musicologia de Buenos Aires i al Colegio Libre de Estudios Superiores 1945-47 de la capital argentina Es dedicà a la docència, activitat que realitzà en diferents universitats de l’Amèrica llatina, i formà part, entre altres centres, de l’Institut Nacional de Folklore de Veneçuela -del qual fou director el…

Llicenciat en dret, fou un actiu opositor a la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1953-58, a través sobretot del grup constituït entorn de la revista Sardio Posteriorment, fou secretari d’ambaixada a l’Argentina, professor de literatura a la Universitat de Caracas i, els anys noranta, agregat cultural de Veneçuela a l’Estat espanyol Durant més d’una dècada dirigí i presentà a la televisió pública veneçolana el programa Contratemas , sobre literatura Collaborà també a la premsa De les seves obres, d’un realisme ombrívol, es poden esmentar les narracions Las hogueras más altas 1959…

Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i…