Resultats de la cerca

Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’…

Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne

Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i…

Serví el seu entreparent Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa Alexandre VI, el féu datari com a tal, intervingué activament en la concessió de les butlles alexandrines sobre Amèrica i bisbe electe de Perusa 1492 i el creà cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1496 El 1498 li fou atorgat l’arquebisbat de Càpua

Professà al convent de trinitaris de la ciutat de Mallorca Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida Fou definidor general 1429 i visitador de l’orde, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina 1448-49 Nicolau V el féu cardenal 1448 fou traslladat després a la seu de Lleida 1449-59 Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i del seus fills, escriví el tractat De educatione principum

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família

Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites

Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de…

Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino