Resultats de la cerca

Net de Lluís Ponç i d’Icard Doctor en drets, oïdor de l’audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume D’entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas , crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella 1458 Publicà alguna traducció, del francès, d’obres d’història

De pares catalans, aviat es traslladà a Catalunya Es llicencià com a metge i cirurgià a la Universitat de Barcelona És president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, amb seu a la Ciutat del Vaticà, i presidí l’Associació de Metges Cristians de Catalunya entre els anys 1993 i 2005 Té més de tres-cents escrits publicats, entre els quals destaquen Los ojos del ciudadano 2000 i Llibre carta als metges catòlics de tot el món 2006

Estudià a la Schola Cantorum de París 1906-11 amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat

Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910

De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici

Situació Aspecte que ofereix l’absis d’aquesta església, ornamentat amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - J Cruanyes i LI Claver És situada a l’antic poble de Castellví de la Marca, avui dins el veïnat de les Casesnoves de la Riera Mapa 35-16419 Situació 31TCF815771 Des de Vilafranca cal agafar la carretera de la Múnia 7 km, punt des del qual es va a Castellví de la Marca uns 3 km, on es troba l’església envoltada pel fossar de la parròquia, al sector de l’absis SLIS Història L’església degué ésser construïda a mitjan segle XI per tal de substituir la capella…

Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel lloctinent,…

Aquesta església era la capella del castell i alhora la parròquia de Castellví de Rosanes És documentada el 1063 sota la triple advocació de sant Miquel, santa Maria i sant Pere Tot i que devia existir des dels orígens medievals, devers el 1110 es degué reconstruir, ja que aquest any el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, en testar abans d’anar a Terra Santa, li llegà 5 mancusos per a obres i uns altres 5 per a misses Hi ha altres mencions posteriors de l’església, dels seus béns, de la capellania, de petits llegats rebuts, etc El 1217 la senyora de la baronia,…

La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s…

Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’…