Resultats de la cerca

Filla de l’exdirector general de Radiotelevisión Española José María Calviño 1982-86, és llicenciada en economia per la Universidad Complutense de Madrid 1991 i en dret per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 2001 Fou consultora en despatxos d’advocats 1989-94 i professora associada de política econòmica a la Universidad Complutense 1991-94 Posteriorment inicià una carrera en organismes econòmics de l’estat després de dos anys com a cap de servei a la Direcció General de Previsió i Conjuntura, el 1996 s’incorporà al Servei de Defensa de la Competència, del qual els anys 2004-06…

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849

Descendent del general Manuel de Llauder i de Camín Estudià dret i música amb M Negre a Barcelona, on fou un dels introductors del jazz Debutà com a pianista el 1929 i conreà el jazz simfònic En aquest gènere es destaca la seva Rapsodia sincopada 1961 per a piano i orquestra També féu música per a dibuixos animats i fou crític musical d' El Noticiero Universal , de Barcelona

Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del Campo, a Madrid…

Figura destacada de la Illustració a Galícia, ocupà diversos càrrecs oficials Escriví més de dues-centes memòries i informes sobre temes econòmics i històrics Fou un dels pocs conreadors de la poesia en gallec del s XVIII, i el seu sonet A Filida és la peça més important de la lírica gallega d’aquell període

Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la…

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…

A més dels seus inicis en castellà Ánfora , 1948, llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca 1952, Verbas derradeiras 1976, Concerto de outono 1981, Prometo a flor de loto 1992, premi Miguel González Garcés, Vida secreta de Rosalía 1996, Ribadeo, Ribadeo 2002, Medea en Corinto 2003, As arpas de Iwerddon 2005, As vodas palatinas 2005 i Deter o día cunha flor 2009, Premio de la Crítica de poesia gallega La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro Cunqueiro e ‘…

Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos 1886 Deixà…