Resultats de la cerca

Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El 1953 feu el seu…

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

Davantera coneguda com Marigol Començà a jugar en equips locals masculins El 2002 emigrà als Estats Units per jugar a la lliga femenina, però en dissoldre’s aquest organisme, tornà al seu país, on fitxà per l’Atlético Celaya, de la primera divisió masculina, fitxatge que la FIFA no permeté El FC Barcelona la incorporà al seu equip femení, on va debutar el 30 de gener de 2005, i jugà fins a l’estiu del 2006 Per la seva campanya com a blaugrana, la FIFA l’escollí com una de les sis millors jugadores del món Després fitxà per la UE Estartit i amb l’equip gironí aconseguí l’ascens a la…

Davanter format al planter del FC Barcelona, jugà a l’equip filial durant quatre temporades Debutà a primera divisió el 9 de setembre de 1984 amb motiu de la vaga de futbolistes professionals Fou traspassat al Figueres 1988-89 i, posteriorment, a l’Osasuna 1989-94, on disputà 137 partits en la màxima categoria Després jugà al Marbella i el Gavà, on es retirà el 1999 Fou internacional en tres ocasions

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Xerez Debutà com a defensa central la temporada 1981-82, però acabà cedit al Sabadell i la temporada següent al Nàstic de Tarragona Incorporat de nou a l’equip blanc-i-blau 1983-88, hi jugà 130 partits a primera divisió

Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives

Es formà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i començà la tasca artística a París 1909-21 Excellí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat

Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood per actuar en…

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la…