Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i començà la tasca artística a París 1909-21 Excellí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat

Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’…

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

Davantera coneguda com Marigol Començà a jugar en equips locals masculins El 2002 emigrà als Estats Units per jugar a la lliga femenina, però en dissoldre’s aquest organisme, tornà al seu país, on fitxà per l’Atlético Celaya, de la primera divisió masculina, fitxatge que la FIFA no permeté El FC Barcelona la incorporà al seu equip femení, on va debutar el 30 de gener de 2005, i jugà fins a l’estiu del 2006 Per la seva campanya com a blaugrana, la FIFA l’escollí com una de les sis millors jugadores del món Després fitxà per la UE Estartit i amb l’equip gironí aconseguí l’ascens a la…

Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood per actuar en…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Xerez Debutà com a defensa central la temporada 1981-82, però acabà cedit al Sabadell i la temporada següent al Nàstic de Tarragona Incorporat de nou a l’equip blanc-i-blau 1983-88, hi jugà 130 partits a primera divisió

Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El…

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

Davanter format al planter del FC Barcelona, jugà a l’equip filial durant quatre temporades Debutà a primera divisió el 9 de setembre de 1984 amb motiu de la vaga de futbolistes professionals Fou traspassat al Figueres 1988-89 i, posteriorment, a l’Osasuna 1989-94, on disputà 137 partits en la màxima categoria Després jugà al Marbella i el Gavà, on es retirà el 1999 Fou internacional en tres ocasions

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme