Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo , de G Tartini Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia 1963-97, contribuí decisivament a projectar aquesta institució La seva tasca pedagògica fou…

Fou pastor protestant a Lützelflüh 1832-54 La seva obra reflecteix un propòsit didàctic, bé que algunes novelles assoleixen un nivell èpic, com Die Armennoth ‘La misèria dels pobres’, 1840, Uli der Knecht ‘Uli el serf’, 1841, etc

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

Pastor protestant i conservador, combaté l’esperit liberal de la seva època Escriví, amb un llenguatge dialectal, Der Bauernspiegel ‘El mirall dels pagesos’, 1836, Uli der Knecht ‘Uli, el criat’, 1841 i Geld und Geist ‘Valor i esperit’, 1843

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el…

De formació neokantiana, evolucionà cap a una posició pròxima al hegelianisme S'interessà per la relació entre la lògica i els valors i pel problema de la significació de la cultura actual Obres importants seves són Die Philosophie im Zeitalter des Spezialismus ‘La filosofia a l’època de l’especialització’, 1925 i Wertwissenschaft ‘Ciència del valor’, 1932-33

Després d’un període inicial durant el qual practicà un realisme militant, entorn del 1930 derivà cap a una abstracció no geometritzant en la qual és palesa la influència de la pintura oriental Romangué al marge dels diversos moviments avantguardistes, però posteriorment ha estat considerat un dels pioners de l’informalisme Manifestà una constant preocupació per l’aplicació original de materials i de tècniques

Jesuïta 1922 i sacerdot 1932, fou deixeble de MHeidegger 1934-36 Dedicat a la cura pastoral durant l’època nazi, fou professor de dogmàtica a Pullach 1945, a Innsbruck 1949, a Munic 1964, a Münster 1967 i novament a Munic 1971 Influí decisivament en el concili II del Vaticà, on fou cridat com a expert 1963 Entre la seva prolífica producció es destaquen Geist in Welt ‘Esperit en el món’, 1939, Hörer des Wortes ‘Oïdor de la paraula’, 1953, Sendung und Gnade ‘Missió i gràcia’, 1959, Kirche und Sakramente ‘Església i sagraments’, 1961 Els seus escrits han estat recollits a Schriften zur Theologie…

Establert a Venècia, es dedicà a la fabricació de canons, i s’especialitzà en la fosa de canons de bronze, per la qual cosa hom li ha atribuït erròniament la invenció de la pólvora de canó