Resultats de la cerca

A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis

Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan

Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8

Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…

El 1960 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i fou professor de la Universitat de Palma entre el 1967 i el 1978 És responsable de la revista d’informació local Es Saig La seva tasca com a investigador s’ha centrat en l’estudi de la història local d’Algaida, sobretot dels s XVII i XVIII És coautor de Contribución a la historia del Santuario de Sant Honorat inèdita i Estudio sobre los establecimientos de Panxuat i Tresorer inèdita De la seva bibliografia cal destacar Bibliografia d’Algaida 1992 i Algaida 1999

Estudià lleis a Salamanca, on després fou catedràtic de jurisprudència Fou jutge criminal i civil de l’audiència de València Prengué l’hàbit de Calatrava Havent passat a Nàpols, fou regent del Consell Collateral, lloctinent de la Cambra de la Sumària i després gran canceller de l’estat de Milà i advocat fiscal del Consell d’Itàlia És autor de diversos escrits jurídics lligats als seus càrrecs napolitans i d’un recull d’elogis dedicat al seu oncle Honorat Joan i Escrivà Elogios del ilustrísimo varón don Honorato Juan sacado de varios autores , València 1649 i 1654

Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry BRB BG – GSerra La desaparició de Francesc Borrassà cap al 1425 motivà l’inici de l’activitat de diversos artistes, el primer dels quals fou el seu fill Jaume Borrassà Emparentat també amb la família dels Borrassà, excellí en aquell moment Joan Antigó, autor del retaule de la Mare de Déu de l’Escala…

Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica

Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ludi Neptunalicii , amb curses i naumàquies Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó A Roma tingué diversos temples al circ Flamini i al camp de Mart És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per…