Resultats de la cerca

Fill de Roger I i de la seva tercera muller, Adelaida de Montferrat, fou proclamat comte de Sicília i duc de Calàbria Recollí l’herència de Robert Guiscard a la Pulla, fou investit pel papa Honori II 1128 i prengué el títol de rei d’Itàlia actuà com a vassall pontifici al continent i com a sobirà independent a Sicília Lluità contra l’emperador Lotari Assetjà Tunis, però els bizantins, ajudats pels venecians, l’obligaren a tornar al seu regne Aliat amb Lluís VII de França, ocupà Corfú i Trípoli, saquejà Eubea, Tebes i Corint 1146-49 Creà una flota que sotmeté diverses localitats africanes 1152…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer…

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de…

A Barcelona, aquesta institució, anomenada Pia Almoina, començà al s XI El bisbe Arnau de Gurb i el capítol de la catedral li donaren forma jurídica nomenaren dos canonges per tal d’administrar i de regir aquesta institució, l’edifici de la qual era contigu a la catedral El papa Honori III n'aprovà la fundació el 1217 Aquesta institució barcelonina, dedicada a procurar ajut a pobres i a malalts i a donar algunes subvencions a estudiants, fou tan popular que moltes famílies li deixaren considerables rendes Assolí una gran esplendor al s XV Amb la persistència de les guerres i la crisi…

Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les…

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151…

És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…

Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…

A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’associat, pel seu…