Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Josep Belda i Domínguez
Historiografia catalana
Arqueòleg i religiós.
Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’…
Mitjans
Caseria
Partida
Caseria i partida rural del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
Finestrat
Finestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al vessant mediterrani de les serres prebètiques valencianes, presidit pel Puigcampana (1 410 m alt.), anticlinal mesozoic destacat sobre un raiguer que baixa des dels 250 m alt. fins als 25.
El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la població activa…
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…
torre dels Escipions
La torre dels Escipions
© Fototeca.cat
Història
Nom d’origen probablement erudit amb què és conegut el sepulcre monumental romà bastit prop de l’antiga via Augusta, 5 km al nord de Tarragona, davant la platja Llarga, a la vora de l’actual carretera de Barcelona a Tarragona.
Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon cos, visible…
Jaume Marc
Eimeric de Conit retent homenatge a Jaume Marc, segons una il·lustració del Llibre de la Baronia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Poeta i senyor d’Eramprunyà.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del…
,
Albert Saisset
Literatura catalana
Escriptor, conegut amb el pseudònim d’Un Tal.
De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas de l’altra…
,
Alcoleja
Municipi
Municipi del Comtat, situat a la serra d’Aitana.
Al vessant septentrional d’aquesta serra comprèn una gran part de la capçalera del riu de Frainos al vessant meridional, un petit sector de la vall de Seguró, capçalera del barranc del Port o de Tagarina, a la conca del riu de Sella El port de Tudons, per on passa la carretera que comunica el Comtat amb la Vila Joiosa, és el punt de contacte entre aquests dos sectors La part més muntanyosa del terme és coberta de pasturatges i de boscs de pins i d’alzines La terra és, en general, molt repartida i és explotada pels propietaris Al secà hom conrea oliveres, arbres fruiters i,…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit…
corregiment
Història
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta (1707-16), en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.
També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a…