Resultats de la cerca

Cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius relacionats amb l’home La majoria tenen caràcter satíric Redactat, segons Riquer, entre el 1380 i el 1396 i imprès abans del 1498, ha estat atribuït a Anselm Turmeda per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments Bibliografia Riquer, M de 1997 Llull, R Llibre de tres Barcelona, Quaderns Crema

L’obra És conegut també secundàriament amb el títol de Fèlix , nom del protagonista, al qual Llull presenta al pròleg com el seu fill i al qual insta a abandonar la llar per tal d’aprendre a viure segons la voluntat de Déu i com un bon cristià Les etapes d’aquest viatge d’aprenentatge formen les deu parts en què és dividit el llibre l’existència de Déu i de Jesucrist, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, els animals la més coneguda, que rep el nom de Llibre de les bèsties , l’home, el paradís i l’infern Potser fou escrit a París i pot ésser…

Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV

L’autor dialoga amb el seu auditori, el reprèn i anuncia la vinguda de l’àngel al temple per purificar-lo El nom de Malaquies, que vol dir ‘àngel missatger de Jahvè’, ha estat pres d’aquest anunci

Hom els dóna un número d’ordre, independent de la signatura que els és atribuïda

El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata

Molt sovint els llibres de butxaca són reedicions de títols publicats prèviament amb tapa dura Es generalitzaren sobretot des de mitjan s XX, amb la creixent mobilitat de la població Entre les colleccions de llibres de butxaca històricament més rellevants cal esmentar les de Penguin Books 1935, en l’àmbit anglòfon, les de l’editorial alemanya Rowohlt, els anys quaranta i, en el francòfon, “Le Livre de poche” 1953

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…