Resultats de la cerca

Un dels operadors més destacats del cinema europeu contemporani, caracteritzà el nou cinema espanyol dels anys seixanta i, especialment, l’estètica d’alguns films de CSaura, J Camino i El espíritu de la colmena , de VErice A causa de la ceguesa deixà la professió el 1975

La seva obra, pintoresquista, s’inscriu en el criollisme rural Dirigí la revista literària Atenea Obres seves són Chabela 1927, Mal de amor 1928, Tierra de pellines 1929, Mercedes Urízar 1934, Frontera 1949, les novelles Presencia de Chile 1941 i Gentes de mi tiempo 1953 i l’assaig Don Arturo , biografia del president Alessandri

Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica Publicà Abril 1935, La casa encendida 1949, Rimas 1951, Segundo abril 1972, Canciones 1973, Diario de una resurrección 1979, La carta entera 1980 i Poesía reunida 1983 que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad 1960, Pasión y muerte del Conde de Villamediana 1964, El sentimiento del desengaño en la poesía barroca 1966, Antonio Machado 1978, etc Fou membre de la Real Academia Española

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de…

La seva obra destaca per la reinterpretació de la tradició constructiva mexicana i el caire espiritual dels seus espais, la qual cosa es manifesta amb el tractament cromàtic de les superfícies, el gust per la construcció massiva i l’ús de materials locals Entre les seves obres més emblemàtiques es troben els jardins del Pedregal 1945-50, el convent de les caputxines a Tlalpan DF 1952-55, les torres a l’autopista de Querétaro 1957, juntament amb Mathias Goeritz, la Cuadra de San Cristóbal 1967-68 i la casa Gilardi 1976-80 Rebé el premi Pritzker el 1980

Deixeble d’El Greco 1603-06 Anà a Itàlia entre el 1606 i el 1613 Des d’aquesta data s’installà a Toledo Hom pot parlar del seu art com un pas entre el manierisme del seu mestre i el naturalisme Proper a Caravaggio, es mostra més violent en el tractament tenebrista de l’espai compositiu És aquesta simbiosi la que l’apropa a l’art de Borggiani Cal destacar-ne el retaule de Yepes 1616 i el de Santa Clara de Toledo 1623

Autor de l’obra Memorial al Rey para que no salgan dineros de estos reinos de España 1558, constituí més que una defensa del mercantilisme, com podria deduir-se del títol, un programa detallat de les mesures prèvies imprescindibles per a endegar el desenvolupament industrial del país Aquest enfocament, inèdit a l’època, el situa com a precursor de nombroses obres del s XVII

Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i…

El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs…

Fundada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1910 — 22 d’agost de 1990, experimentà una forta expansió en el camp dels gelats, les granges avícoles i els preparats alimentaris Pertanyien al mateix grup Cartonatges Suñer cartó i manipulats, Plàstics d’Alzira, Ibercolor colorants i altres El 1991 Avidesa fou adquirida pel grup alimentari Conelsa, que la vengué a Nestlé 1993, mentre que Cartonatges Suñer fou venuda al capital de risc italià Cragnotti & Partners 1992