Resultats de la cerca
Es mostren 1738 resultats
Pilar Miró Romero
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica castellana.
Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…
Miró de Tagamanent
Cristianisme
Canonge augustinià i beat.
Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127 Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161 A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 li fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan També hi ha una vida llatina anònima s XIV que recorda la…
Pere Valls Miró
Esport general
Dirigent esportiu.
Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als Jocs…
Marta Miró Manero
Atletisme
Atleta especialitzada en proves combinades.
Formada al Club Atlètic Espluguí, fou atleta del Club Atlètic Lleida, de l’Agrupació Atlètica Catalunya i del Futbol Club Barcelona Fou quatre vegades campiona de Catalunya d’heptatló 2005, 2006, 2009, 2010 També guanyà cinc títols catalans en pista coberta en quatre proves diferents pentatló 2006, 60 m tanques 2008, 2010, alçada 2008 i llargada 2008 El 2009 superà el rècord català dels 100 m tanques
Joan Miró i Ferrà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Joan_Miro_pintor.jpg)
Joan Miró
Josepclopesbosc (cc by-sa 4.0)
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…
Mireia Miró i Varela
![](/sites/default/files/media/FOTO/mireiamiro.jpg)
Mireia Miró i Varela
© M. Miró
Curses de muntanya i d’orientació
Esquí
Esquiadora i corredora de muntanya.
Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2005 i ingressà al centre de tecnificació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Competí per primera vegada en la cronoescalada de Cerler 2006, i es proclamà campiona d’Europa júnior d’esquí de muntanya 2007 en les categories individual femenina i relleus amb Kilian Jornet i Burgada i Marc Pinsach En categoria absoluta, aconseguí la medalla de plata en la cursa vertical 2009, 2012, en la individual 2012 i per equips 2012 dels Campionats d’Europa Als Campionats del Món d’esquí de…
,
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…
Josep Maria Miró Castells
![](/sites/default/files/media/EEC/Miro_Castells _Josep_Maria.jpg)
Josep Maria Miró Castells
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Àrbitre de tennis de taula.
El 1988 aconseguí la internacionalitat Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en els d’Atlanta 1996, on dirigí la final femenina, i en els Jocs Paralimpícs de Barcelona 1992 i d’Atenes 2004 El 1993 fou escollit membre del Comitè de Regles de la federació internacional ITTF i el 1997 es convertí en el primer jutge àrbitre internacional de l’Estat espanyol Ha dirigit partits en diversos Campionats del Món i d’Europa Rebé el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya COC i la medalla al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes
Miró: Catalunya a fora
Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…
Cosme Ribera i Miró
Música
Músic.
Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També…