Resultats de la cerca

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat…

La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333, I Allegro, compàs 87 i següents…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss,…

Estudià a l’Escola Normal de Música de París, on es formà en les disciplines de guitarra i cant Després de debutar en aquesta ciutat el 1968 amb Così fan tutte WA Mozart, GC Menotti la contractà per a estrenar la versió francesa de la seva òpera The saint of Bleecker Street a Lió Amb aquesta obra es presentà successivament a Itàlia i Holanda, sempre amb gran èxit de públic i crítica Especialitzada en els papers de soprano lleugera, ha actuat als principals escenaris d’òpera francesos, on ha destacat amb obres d’autors com G Verdi, WA Mozart o Ch Gounod Ha actuat…

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano seguint el mètode exposat per CPE Bach en el Versuch über die whare Art das Klavier zu spielen 'Assaig del veritable art de tocar el clavicèmbal' Estigué actiu a París des del 1758, ciutat on arribà a ser un clavicembalista i pianista molt reputat Les primeres obres per a piano que concebé a París foren les vuit sonates per a tecla 1763-64, que influïren el jove WA Mozart En el prefaci de la publicació d’aquestes obres, l’autor expressà la voluntat que fossin útils tant per a clavicèmbal com per a clavicordi i pianoforte…

El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres A partir dels anys noranta…

Estudià música a Eisenach i debutà el 1947 a Weimar, on interpretà diversos papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, G Puccini i R Wagner El 1951 cantà en el Festival de Bayreuth, on tornà posteriorment També cantà a Berlín 1949-61, Stuttgart 1961-82, Viena, París, Nova York, Buenos Aires i en el Festival de Salzburg, on el 1961 fou Pedrillo en El rapte del serrall , paper que interpretà més de 300 vegades i que enregistrà en disc Del 1962 al 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en títols d’autors germànics com ara WA Mozart, R Wagner…

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als teatres de Cambridge i de…