Resultats de la cerca

Fundat l’any 1910 per membres de l’Ateneu Calassanç, és el club degà de l’hoquei sobre herba estatal El 2 de juny de 1912 disputà el seu primer partit oficial, que l’enfrontà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona L’any 1926 guanyà el primer Campionat de Catalunya i el 1933, el primer Campionat d’Espanya El 1929 creà la secció femenina i els primers anys quaranta integrà l’AD Rimas com a equip filial El 1961 l’Ajuntament de Terrassa cedí uns terrenys amb motiu del cinquantè aniversari del club, en els quals es construí un camp d’hoquei, un frontó i una pista poliesportiva El 1973, a…

El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16 000 exemplars El 1988 arribà a un acord amb Diario 16 , dirigit per Pedro J Ramírez i adoptà la denominació de El Día 16 fins el 1993 en què, coeditat per El Mundo també dirigit per Ramírez fou editat amb el nom de El Día de El Mundo de Baleares En aconseguir l’editora de El Mundo la majoria de les accions de Rey Sol 1997, esdevingué definitivament una de les edicions regionals d’aquest diari El Mundo - El Día de Baleares En el període 2006-2007 tingué una difusió mitjana de 20 930

Format a l’Escola de Periodisme de l’Església, inicià la seva trajectòria professional al Diario Femenino Posteriorment, treballà a Mundo Diario , Mundo Deportivo , Zaragoza Deportiva , Grupo Z , i 4-2-4 , entre d’altres També ha collaborat amb Televisió de Catalunya Fou cap de premsa del Reial Club Deportiu Espanyol 1990-95 Entre els llibres que ha publicat sobre l’Espanyol, destaca Hem fet 100 anys 2000, editat per Mundo Deportivo amb motiu del centenari del club blanc-i-blau

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial Dopesa, que…

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà a escriure…

Vida i obra Catedràtic de lògica de la Universitat de València 1769-70, utilitzà el pseudònim d’ Antonio Alemán La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo 1793 En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes referents a Amèrica que…

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’Economia 1999…

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos