Resultats de la cerca
Es mostren 11159 resultats
presa

presa
© Elías Gómez Muñoz / Fotolia.com
Construcció i obres públiques
Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc (pantà).
Les preses més importants són les destinades a detenir l’aigua, i entre aquestes cal diferenciar les construïdes per contenir-la o regular-ne el curs i les construïdes per embassar-la Les preses de contenció o Diferents tipus de preses d'embassament de terra amb nucli impermeable i de volta © Fototeca preses de regulació són construïdes transversalment al corrent d’un riu o d’un canal, per tal de crear un determinat desnivell entre la part del corrent aigua amunt i la d’aigua avall i, així, fer navegable la zona d’aigua amunt, per tal de crear un saltant aprofitable per a la…
nervadura
Tecnologia
Reforç, generalment en forma de cordó, que hom disposa en certes peces, especialment de fosa, per tal d’assegurar la transmissió d’esforços a d’altres peces i evitar-ne la deformació o l’esquerdament per efecte d’esforços secundaris, de trepidacions, etc.
Les nervadures augmenten la resistència i la rigidesa de la peça sense incrementar-ne gaire la secció ni el pes
encetar
Començar a gastar (alguna cosa) menjant-ne, tallant-ne un tros, etc.
Esquerra Nacionalista de Manresa
Partit polític
Partit local de Manresa inscrit a l’abril de 1987 per tal que Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Nacionalistes d’Esquerra [NE] confegissin una llista comuna en les eleccions municipals d’aquest any.
Inicialment havia d’incorporar també el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i el Partit dels Comunistes de Catalunya PCC, atès que des de 1983 havia existit una plataforma de collaboració entre aquestes forces polítiques Però primer se’n desprengué el PCC que promogué l’ Alternativa d’Esquerres de Manresa , mentre que el PSUC, ERC i NE registraren l’ Assemblea d’Esquerres de Manresa i després el PSUC Els seus representants foren Josep Huguet, Concepció Parcerisas i Marc Ges En les eleccions municipals de 1987 obtingué 2745 vots 7,8% i 2 regidors en les de 1991, 2974 vots 10% i 2…
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
forfollar
Remenar amb la mà (un conjunt de coses) per apreciar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, alguna o algunes, etc.
modificar
Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la natura essencial, canviar-ne alguna qualitat.
resseguir
Repassar acuradament (una cosa) per esmenar-ne els defectes, reparar-ne les deterioracions.
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els beneficis o…