Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
Santa Eugènia de Soanyes
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de l’església, on és perfectament visible la diferència d’aparell de la nau i l’absis ECSA - A Roura L’església de Santa Eugènia i el cementiri parroquial són al sector de llevant del petit nucli de població de Soanyes, poble enlairat, en un ampli replà, sobre la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 3” N - Long 2° 16’ 47” E Des de la N-116, just a la sortida de la vila d’Oleta en direcció a Andorra, s’agafa, a mà esquerra, la carretera D-57a, la qual en un recorregut de 4 km porta fins al poble de Soanyes, cap del seu municipi Història El primer…
Castell de Prats de Balaguer (Fontpedrosa)
Art romànic
Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…
monestir d’Eixalada
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada) de l’alt Conflent, a l’entrada de la vall d’Engarra, a la riba dreta de la Tet, a llevant dels banys de Toès i dels Graus de Canavelles, dins el terme de Nyer.
Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar el primer abat fou Comendat, el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà 864-874 i per Baró 874-878 El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris La resta de la…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Núria Sales i Folch
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…
,
Castell de Vallmanya
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, que s’aixeca en un punt estratègic entre la vall de Lentillà i el fondal de la ribera del Castell ECSA - A Roura Aquesta fortalesa corona el cim d’un penyal cobert de bosc al SW del poble de Vallmanya, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 14” N - Long 2° 31’ 59” E Des del poble de Vallmanya cal seguir per la carretera D-13, que segueix cap al Vallespir Tot just travessat el pont sobre el riu Lentillà, a la dreta hi ha la cova monument a les víctimes locals de la Segona Guerra Mundial A l’extrem de migdia del mateix marge rocós…
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…
el Conflent

Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…