Situació
Vista del sector sud-est de l’església, on és perfectament visible la diferència d’aparell de la nau i l’absis.
ECSA - A. Roura
L’església de Santa Eugènia i el cementiri parroquial són al sector de llevant del petit nucli de població de Soanyes, poble enlairat, en un ampli replà, sobre la vall de la Tet.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 33’ 3” N - Long. 2° 16’ 47” E.
Des de la N-116, just a la sortida de la vila d’Oleta en direcció a Andorra, s’agafa, a mà esquerra, la carretera D-57a, la qual en un recorregut de 4 km porta fins al poble de Soanyes, cap del seu municipi.
Història
El primer esment conegut sobre la villa Sovanias és dels anys 874-875, en què Enric, monjo, i la seva muller Ragesinda van donar a l’abat Baró, a Protasi i als altres monjos d’Eixalada terres i vinyes a les vil·les de Marians i Soanyes. Aquestes possessions van ser confirmades en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011. També hi tenia alous el monestir de Sant Genis de Fontanes, que són confirmats en un precepte del rei Lotari de l’any 981:… villa Suaniis.
L’esment més reculat de l’església és dels anys 1064-1087, en què el bisbe d’Elna Ramon d’Empúries s’arribà a Soanyes i consagrà l’església de Santa Eugènia. Aquesta notícia és coneguda per la descoberta l’any 1973, sota l’ara d’altar, d’una gran quantitat de relíquies on constava el nom de l’esmentat bisbe.
Segons F. Monsalvatje, l’any 1714 consta que l’església de Soanyes, juntament amb les de Marians i d’En, era sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Nyer.
Església
Interior del temple, amb la volta de canó apuntada, que denota que és una construcció del romànic tardà.
ECSA - A. Roura
És una església d’una sola nau coberta amb volta apuntada i seguida, la qual és capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis té volta de forma ametllada i comunica amb la nau per un plec apuntat, a manera d’arc presbiteral.
En el frontis o façana de ponent s’obre la porta d’entrada. És una obertura de marcada simplicitat, d’un arc de mig punt, extradossat per un altre arc de descàrrega. Les dovelles, llargues i poc amples, i els carreus dels brancals, són d’esquist i han estat tallats i polits de manera força acurada, malgrat les condicions poc apropiades de la pedra. Aquesta façana té també una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, i és coronada per un campanar d’espadanya de tres pilars que ha estat molt modificat en època tardana.
Al mur meridional de la nau hi ha dues finestres rectangulars, semblants a grosses sageteres. Damunt dels paraments externs d’ambdós murs laterals i de l’absis corre una cornisa de secció de pla i cavet. Al centre de l’absis el mur és perforat per una finestra de doble biaix, de vessants força oberts, i arcs de mig punt monolítics.
A l’interior del temple, el mur i la volta de l’absis i l’arc presbiteral són repicats. També ho han estat els murs de la nau, però no la seva volta, que roman encalcinada. Retrobem la cornisa de cavet al nivell de la volta de l’absis, però aquest element no existeix a la nau.
S’aprecia una clara diferència entre els aparells de la nau i de l’absis, tant a l’inferior com a l’exterior de l’edifici. L’absis ha estat bastit amb carreus de mida gran, ben escairats i amb treball de poliment, els quals es disposen en filades homogènies, a trencajunt. En canvi, els murs de la nau presenten un tipus constructiu molt més rústec, a base de blocs de pedra petits i mitjans, que només són trencats i creen un aparell irregular, amb el morter ben visible en els junts. Les cantonades, però, es caracteritzen pels carreus escairats que s’han col·locat al llarg i de través, alguns de dimensions molt grans. L’esquist de la pròpia contrada és la pedra que s’emprà arreu.
Entenem que la diversitat formal entre els aparells no s’ha de veure necessàriament en funció d’unes diferències cronològiques entre la nau i l’absis. Es podria pensar en una represa de l’obra, potser després d’una interrupció de poca durada.
Es tracta d’una construcció modesta, un temple rural representatiu del romànic més popular i ja molt evolucionat, que podríem datar de cap a la darreria del segle XII, o més probablement del segle XIII.
Forja
Porta de la façana de ponent, que presenta una ferramenta formada per sis jocs de tiges horitzontals i dos més de forma cruciforme a la part superior dels batents.
ECSA - A. Roura
Detall de la ferramenta de la porta i de l’argolla.
ECSA - A. Roura
Els dos batents de fusta de la porta de l’església de Santa Eugènia han conservat un conjunt de ferramenta romànica o de tradició romànica. Hi ha sis jocs grans de tiges horitzontals que són col·locades simètricament. Cadascuna té quatre parells d’espirals o volutes afrontades, dues als extrems i dues al centre de les tiges. Unes altres dues peces, situades a la part alta de la porta, són més singulars. Presenten forma cruciforme. Consten d’una placa circular central de la qual sorgeixen quatre petits pals o braços, acabats també en les típiques volutes. Totes aquestes peces tenen la superfície llisa, sense estries, i les volutes hi són poc desenvolupades. El forrellat corre dins de dues anelles fixes, estriades. És d’un tipus senzill, sense corbes ni l’acabament en cap zoomòrfic, tan habitual. La seva part horitzontal i cilíndrica té la superfície decorada amb fines incisions que combinen tres elements: rengles de petites X i C i puntejat. En el pal vertical les incisions formen dues faixes de petits cercles, entre altres dues de X. Finalment, hi ha un tirador d’argolla que penja d’una placa circular decorada amb petits triangles calats i el contorn dentat. L’argolla presenta un tema dentat, també incís tot al voltant.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 76
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 31, pàg. 261
- Ponsich, 1974, núm. 68, pàgs. 75-80
- Cazes, 1974, pàg. 40
- Ordeig, 1984, IX/1, pàg. 167
- Cazes, 1990, pàg. 53