Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Víctor Pradera Larumbe
Història
Política
Polític.
Tradicionalista, fou elegit diputat el 1899, el 1901, el 1918 i el 1933 Seguidor de Vázquez de Mella, propugnà la unitat dinàstica Membre directiu del Bloque Nacional , fou assassinat per la milícia durant la guerra civil Hom en publicà les Obras completas 1945
Pascual Madoz Ibáñez

Pascual Madoz pintat per José Nin
© Fototeca.cat
Història del dret
Advocat.
Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les mateixes…
Miguel Martínez-Lage
Literatura
Poeta i traductor navarrès.
Estudià filologia hispànica a la Universidad de Navarra i a la Universidad Autónoma de Madrid Ha traduït al castellà Virginia Woolf, Martin Amis, Samuel Beckett, Don DeLillo, Henry James, Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway i Evelyn Waugh L’any 2008 rebé el Premio Nacional d’aquesta disciplina per la traducció de Vida de Samuel Johnson de James Boswell, projecte al qual havia dedicat sis anys de treball El 2009 publicà el seu únic llibre com a autor, La coz en el tintero Poemas 1988-2008
Francisco Gómez Martínez
Fotografia
Fotògraf navarrès, més conegut com a Paco Gómez.
Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats , el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975 En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals 1995 fou una retrospectiva En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius 25000 i còpies 1000 a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, que s’ha…
Ramon Andrés
Música
Músic, assagista, poeta i traductor navarrès.
S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas 1994, premi Ciudad de Córdoba Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente 2015, premi Estado Crítico Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach los días, las…
Rafael Candel i Vila
Geologia
Geoquímic.
Fou professor a l’Institut Escola i a l’Institut Ausiàs Marc, de Barcelona, vocal de la Junta de Ciències Naturals i secretari de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona Exiliat el 1939, fou després del seu retorn catedràtic de cristallografia i mineralogia a les universitats de Salamanca i La Laguna, i de geoquímica a la de Barcelona
Arturo Campión
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf, historiador i escriptor basc.
Publicà, entre altres obres, la sèrie Euskariana , obres de gènere molt divers sobre temes bascs, una Gramática de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskera 1884, estudi científic de la llengua en contraposició al corrent purista de l’època, la novella històrica Don García Almoravid 1899 El 1918 fou cofundador de l’Euskaltzaindia
Rafael Lozano i Bartolozzi

Rafael Lozano i Bartolozzi
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Escultura
Pintor i escultor, més conegut com a Rafael Bartolozzi.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…