Resultats de la cerca
Es mostren 2202 resultats
Arraona
Antic terme que correspon al primitiu terme de Sabadell (Vallès Occidental).
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important villa Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada vora l’antiga…
Sicània
Publicacions periòdiques
Revista mensual creada a València per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, dedicà un espai important a la història i una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Publicada per l’ Editorial Sicània entre el juliol del 1958 i el desembre del 1959, s’editaren un total de 18 números Dirigida per Vicent Badia i Marín , entre els seus collaboradors cal destacar Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, F Puig i Espert, V Sorribes i Gramatge, Jordi Valor i Serra, Jaume Bru, E Soleriestruch, F de Borja Moll, E Soler i…
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
tribú
Història
A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus.
ultraaudió
Electrònica i informàtica
Primitiu tríode emprat com a detector regeneratiu per a augmentar el guany.
nucli
Grup primitiu al costat del qual se’n van agrupant uns altres.
arqueobasidi
Anatomia vegetal
Basidi de tipus primitiu, propi de les uredinals i de les auricularials.
Originat per gemmació a partir de la cèllula basidiògena, es divideix transversalment en quatre cèllules cada una de les quals forma una basidiòspora lateral sobre un llarg esterigma
clupeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup.
Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids Elops saurus…
fossilització del relleu
Geomorfologia
Recobriment d’un relleu per sediments.
La fossilització implica que, després d’una etapa de formació d’un relleu, en segueix una altra de subsidència, amb emplenament de sediments que cobreixen el relleu primitiu, i encara una altra d’epirogènesi o aixecament, després de la qual s’inicia l’exhumació de la coberta sedimentària Hom pot deduir el relleu fòssil a través de la discordança entre el relleu primitiu i els estrats nous dipositats
nucli urbà
Urbanisme
Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari