Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià Fou…

La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell…

Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…

La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica, incorporat…

La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es…

El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada…

Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Dos…

Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista

Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu 1908, el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana 1909 i el mercat de Colom 1914, aquest amb clares influències gaudinianes En la seva segona època des dels anys vint sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en collaboració amb CCarbonell— i el Banc Hispanoamericà 1926, destruït Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta burgesia, collegis,…