Resultats de la cerca

Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002

Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com els de professor i director de l’escola d’arquitectura Home d’una gran cultura, des de la càtedra difongué les novetats tècniques de l’arquitectura del seu temps, bé que estèticament es mantingué en un fred estil neoromànic collegiata de Covadonga , a Astúries, bastida els darrers anys del segle XIX

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Procedent del Llevant, jugà tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-73, dues d’aquestes a primera divisió Actuava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana Després jugà al Múrcia 1973-75 i al Betis 1975-80, amb el qual fou campió de Copa 1977 Fou dues vegades internacional

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…

Llicenciat en història medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, s’ha especialitzat en la història de la literatura catalana moderna i és professor d’aquesta universitat Com a narrador, ha publicat el volum de contes Barroca mort 1988, i les novelles Dies d’ira 1992, premi Ciutat d’Alzira 1991, Els cabells d’Absalom 1996, premi Ciutat d’Elx 1994 i Espècies perdudes 1997, premi Andròmina dels Premis Octubre 1996 L’any 2001 obtingué el premi Joanot Martorell amb la novella Nomdedéu 2002, on narra la història d’un personatge illuminat i místic a la València del…

Filla de l’actor Pepe Isbert , debutà professionalment en el teatre l’any 1939 amb el seu pare i en el cinema l’any 1944 en La vida empieza a medianoche , de Juan de Orduña A partir d’aleshores inicià una trajectòria cinematogràfica gairebé sempre com a actriu secundària i en papers sobretot còmics Entre els prop de dos-cents cinquanta títols que interpretà, cal esmentar Un hombre de negocios 1945, de Lluís Lúcia El verdugo 1963, de Lluís Garcia Berlanga Viridiana 1961, de Luis Buñuel   La Lola se va a los puertos 1947, de Juan de Orduña Botón de ancla 1948, de Ramon Torrado Sor intrépida…