Resultats de la cerca

Establerta l’any 1976 per fusió de l’antiga ciutat de York amb la de Weston, és voltada dels districtes de North York N, la ciutat de Toronto S i E i el districte d’Etobicoke W

Músic prolífic amb més de trenta anys de carrera, és considerat el pare del folk-rock Començà els anys seixanta amb bandes de garatge com The Squires El 1966, junt amb Steven Stills, formà Buffalo Springfield Quan dos anys després la banda es dissolgué, Young emprengué la seva carrera en solitari, acompanyat dels Crazy Horse L’any següent, junt amb Crosby, Stills & Nash enregistrà Déjà Vu , que fou el disc més venut als EUA el 1970 Durant els anys setanta aconseguí grans èxits com Harvest 1972, número 1 en les llistes nord-americanes, On the Beach 1974, Tonight’s the Night 1975, May You…

La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks  amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929

Graduat en ciències econòmiques a la Universitat de Calgary, on es doctorà el 1993 i exercí la docència Treballà també en la empresa privada Vinculat en la seva joventut al Partit Liberal, el 1985 s’uní als conservadors aleshores Progressive Conservative Party i des del 2003 Conservative Party Fou diputat al parlament canadenc del 1993 al 1997, i posteriorment, enfrontat a la direcció del partit l’abandonà per unir-se a l’Alliance Party, del qual fou nomenat líder el 2002 i en negocià la fusió amb els Progressive Conservative Party que donà lloc al Conservative Party 2003, del qual fou…

Considerat un dels millors arranjadors de jazz , entre el 1941 i el 1948 collaborà amb l’orquestra de Claude Thornhill Posteriorment ho féu amb Miles Davis, amb el qual enregistrà Birth of the Cool 1949 i Miles Ahead 1958 Des dels anys setanta s’interessà per la síntesi entre instruments acústics i electrònics amb obres com There Comes a Time 1974

Ambaixador als EUA 1945-46, sotssecretari i ministre d’afers estrangers 1948-57, fou cap del partit liberal 1958-63 i primer ministre 1963-67, quan aquest guanyà les eleccions El 1957 obtingué el premi Nobel de la pau

Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i  The New…

Creà una marca important de productes cosmètics per a la dona i una xarxa d’uns dos-cents salons de bellesa, que segueixen els seus mètodes, escampats arreu del món

Estudià i es doctorà 1956 a la Universitat de Manchester Traslladat al Canadà, en 1956-60 treballà al British Columbia Research Council i, des del 1966, a la Universitat de British Columbia Vancouver El 1993 rebé el premi Nobel de química, juntament amb KBMullis, pel desenvolupament de tècniques per a la inducció de mutacions en els oligonucleòtids a partir de la hibridació de segments d’ADN obtinguts per síntesi

Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual enregistrà At The Concertgebouw…