Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
anabasina
Bioquímica
Alcaloide isòmer de la nicotina, present en la Nicotiana glauca i, sobretot, en l’Anabasis aphylla, quenopodiàcia del Turquestan i de la regió de la Mar Càspia, de la qual planta és extret.
Líquid molt tòxic que es congela a 9°C i bull a 270-272°C, soluble en aigua i en solvents orgànics És emprat com a insecticida, com a succedani de la nicotina
Afganistan
Estat
Estat d’Àsia central, limitat a l’W amb l’Iran, al S i a l’E amb el Pakistan, al NE amb la Xina i al N amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan; la capital és Kābul.
La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…
raça turànida
Antropologia física
Individu d’una raça intermèdia entre el grup leucoderm i el grup xantoderm, molt braquicèfal, de talla mitjana, cara allargada amb pòmuls sortints, i ulls allargats, que ocupa bàsicament la Rússia meridional i el Turquestan.
heftalita
Història
Individu pertanyent a una tribu turcomongòlica provinent de l’Àsia central que, durant els ss V i VI, conquerí el Turquestan rus, exercí una forta pressió sobre Pèrsia i l’Índia i penetrà a l’Afganistan (484).
L’acostament d’aquesta població altaica cap a l’Occident coincidí amb el primer assentament dels turcs al Pròxim Orient
Espeltes, pisanes i blats
Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient, i que en el…
barcana
Geomorfologia
Duna en forma de mitja lluna, freqüent als deserts de sorra de l’Àsia Central (Turquestan) i en alguns sectors del Sàhara (Mauritània), en àrees de sòls compactes, feblement alimentats de sorra i amb règim de vents unidireccionals.
Les barcanes es presenten generalment aïllades, amb una altitud que oscilla entre 1 i 15 m i un diàmetre de 40 a 70 m progressen en el sentit del vent, amb els dos corns projectats cap endavant, més baixos i avançant més de pressa que no la resta de la duna
tokhari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, del tipus centum, de parentiu desconegut, molt diversa de la veïna indoirànica, que hom conegué al començament del segle XX a través de nombrosos texts al Turquestan xinès, escrits en brahmi i força influïts pel sànscrit.
Hom pot descobrir-hi dos dialectes l’anomenat tokhari A o agni tokhari B o kutxeà
Uzbekistan
Estat
Estat de l’Àsia Central. Limita amb al N amb el Kazakhstan i al NW amb la mar d’Aral, a l’E amb el Kirguizistan i el Tadjikistan; al S, en un curt tram de frontera, amb l’Afganistan, i amb el Turkmenistan.
La capital és Taixkent La geografia física L’Uzbekistan és desèrtic en la major part del seu territori desert de Kizylkum desert de sorra vermella Hi ha dues zones de relleu ben delimitades per una banda, les planes centrals, que ocupen quatre cinquenes parts del territori, tallades per petites serralades i les corresponents conques de drenatge, sovint amb marges salins, i gorjes que marquen la discontinuïtat dels cursos d’aigua La part oriental del país, per l’altra, és molt accidentada S’hi troben les serralades d’Hissar, Zeravšan i Nura-Tau, totes elles contraforts de les muntanyes del…
mogol
Història
Individu i cadascun dels descendents del grup mongòlic, de la branca mongol de Txagatai Kan, que, procedent del Turquestan, arribà a l’Índia, s’hi establí, fou islamitzat (segle XIV) i feu del país un gran imperi (imperi mogol).
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment considerada un…