Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Llorenç
Història
Diaca romà, potser d’ascendència hispànica.
Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les esglésies…
Ocaña, retrat intermitent
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-1978, Documental, 85 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Prozesa Barcelona GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Luis Poirot de la Torre Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Sanchis MUNTATGE Emili Rodríguez Osés, Valeria Sarmiento MÚSICA Aureli Vila SO Enrique González INTERPRETACIÓ José Luis Pérez Ocaña Ocaña, Camilo Cordero Camilo, Guillermo, Nazario, Paco de Alcoy ESTRENA Barcelona, 01061978, Madrid, 07061978 Sinopsi Retrat de José Luis Pérez Ocaña, un pintor homosexual andalús que visqué al barri xinès de Barcelona al final de la dècada del 1960 Producció El…
Cebrià
Cristianisme
Bisbe de Cartago (249-258).
El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…
Santa Cecília de Bolvir
Art romànic
Situació Notable edifici construït al final del segle XII que posseeix un absis ornat per un fris sobre petites mènsules i un campanar tardà ECSA - Rambol Aquesta església és la parroquial del poble de Bolvir, que s’esglaona a banda i banda del torrent d’Agustins, abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys Mapa 36-10 217 Situació 31TDG078972 Bolvir és situat entre Puigcerdà i Bellver, a tocar de la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’església de Santa Cecília de Bolvir surt per primera vegada esmentada en…
premi Documenta
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment a un text inèdit i d’un autor menor de 35 anys per la llibreria Documenta de Barcelona i l’editorial Empúries, fins el 2014, i des de l’edició del 2015 per la llibreria Documenta i L’Altra Editorial.
Relació de guardonats 1980 Descomposicions de Josep Elias 1981 Interruptus de Valerià Pujol 1982 Somni de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs de Pere Saborit 1987 Mal de lluna de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P d’Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu d’Aleix Cort 1995 Herois d’Azània d’Alfred Bosch 1996 Entomologia de Toni Sala…
Valent
Història
Usurpador romà de l’imperi a Macedònia en temps de Valerià i de Gal·liè (261), fou assassinat pels seus soldats.
Lliçà d’Amunt
L’església parroquial de Lliçà d’Amunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels contraforts E de les serralades que tanquen la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…
Jordi Colomer
Art
Artista plàstic.
Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…
persecucions
Cristianisme
Nom donat al conjunt de violències exercides contra els cristians en temps de l’imperi Romà.
Suetoni recorda una primera persecució, al voltant de l’any 50, quan Claudi expulsà els jueus de Roma, perquè avalotaven en nom d’un tal Chrestus però fou a partir de l’incendi de Roma que Neró començà la persecució 64 La mateixa actitud adoptaren els emperadors Domicià 94, Trajà 111, Antoní Pius 138-161, Marc Aureli 161-180 fins en aquest moment les persecucions foren parcials i afectaren, excepte la de Trajà, preferentment l’àrea romana Septimi Sever 202-211 decretà la persecució contra els catecúmens, i Maximí Traci 235-238 contra els clergues i dirigents de les comunitats Amb Deci 249-251…
sassànida
Història
Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.
Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu…