Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Llorenç de Montcada i de Lioro
Història
Noble.
Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i…
Bernat de Requesens i de Santacoloma
Història
Alt funcionari reial.
Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta Fill de Lluís de Requesens i de Relat Fou propietari de la nau La Falomenegua El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el castell Nou de Nàpols El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut cunyat de Galceran que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei…
Rebollet
Antic terme de la Safor, que vers el 1400 comprenia el SE de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carròs, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el…
Honorat Joan i Escrivà
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Fou deixeble de Vives a Lovaina i professor de llatí a la Universitat de València Carles V el nomenà membre del seu consell i gentilhome de la cort 1537 i fou mestre del príncep Felip, futur Felip II de Castella, i preceptor del seu fill Carles, a qui dedicà uns Discursos políticos i unes instruccions per a la formació del príncep cristià Finalment, fou bisbe d’Osma 1564-66 Anotà un manuscrit de les obres d’Ausiàs Marc amb comentaris en castellà, llatí i italià per facilitar-ne la comprensió a la cort Sembla que feu arribar a Valladolid el manuscrit de Lluís Carrós de …
Olocau
L’església d'Olocau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Alt Palància, a la vall del barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau), que travessa el terme de N a S, accidentat pels contraforts occidentals de la serralada de Portaceli.
És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…
Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…
,
castell del Rel
Castell
Antic castell, arruïnat, del municipi d’Olocau (Camp de Túria), que havia pertangut als Vilaragut.
La base del castell és una estació prehistòrica
Constança d’Aragó
Literatura catalana
Reina de Mallorca.
Vida i obra Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques , Eu am tal que és bo e bel , i conservada al↑ Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7 Aquesta composició obtingué molta difusió, de…
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de…
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut…