Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
serapeu

Entrada al serapeu de Sakkara
LorisRomito
Arqueologia
Necròpolis d’Apis, a Egipte.
El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A Mariette 1850-51 Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu σεραπεῖον La necròpolis consta d’unes petites catacumbes , en ús des del 1275 fins al 644 aC hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta, i d’unes grans catacumbes , emprades del 613 al 30 aC En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes dipositats…
Miloslav Ištvan
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta…
Joan Junyer i Pascual-Fibla
Pintura
Pintor.
Fill de Carles Junyer i Vidal i deixeble de B Gili i Roig i de Francesc Galí Residí des de jove a Mallorca, on exposà per primer cop el 1925, després del seu primer viatge a París 1924, i provocà polèmiques Exposà a Barcelona el 1926 i el 1933 Premiat pel Carnegie Institute el 1929, als EUA, s’hi establí el 1942, després de dos anys d’estada a les Antilles Exposà a París des del 1930, Copenhaguen 1932, Berlín 1933, Madrid 1934, Londres 1935, Washington 1942, Nova York 1945, etc Collaborà com a figurinista i decorador en els ballets del coronel De Basil, amb l’Argentinita, en els Ballets…
Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la primitiva estructura només conserva un dels tres absis el campanar és de planta quadrada Contenia una…
puntillisme
Música
Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes.
El nom prové de la similitud gràfica amb el puntillisme pictòric Ha estat emprat en algunes obres atonals per Webern i alguns dels seus seguidors
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un…
ionona
Perfumeria
Cadascuna de les dues cetones α i β no saturades, de natura terpènica i aïllades de l’oli essencial de la Boronia megastima
.
Diluïda en alcohol té una forta olor de violeta
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una…
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual cas reben el…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el…