Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Castell d’Èguet
Art romànic
Situació Torre mestra de l’antic castell que es dreça sobre un cim de roques granítiques ECSA - J Bolòs Les restes del castell d’Èguet, consistents en una torre, s’alcen a la part alta del poble d’Èguet, al vessant de la solana de la plana cerdana Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 1” N - Long 2° 1’ 52” E La població d’Èguet és a 3 km de Font-romeu per la carretera nacional que uneix aquest poble amb Angostrina Un cop al poble d’Èguet, hem de pujar pel costat de l’església, fins a arribar al carrer de la Torre, que ens hi portarà planerament JBM-RMAE Història Un dels esments més antics del…
Vilatge de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista parcial del conjunt, vers ponent, amb l’església de Sant Vicenç i els basaments de murs que corresponien a antics habitatges i closos ECSA - A Roura Al voltant de la casa forta de Sequèra i a llevant de l’església de Sant Vicenç hi ha un conjunt de restes corresponents a habitatges medievals Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′23″ N - Long 2° 29′32″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia de la casa forta de Sequèra JBM-JSM Vilatge El conjunt d’habitatges medievals més ben conservat és el situat a l’E de la fortificació Els que hi havia…
Castell de Faió
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta fortalesa, en la qual es poden veure encara diverses espitlleres obertes als murs ECSA - J Colomé El castell és situat al cim d’un esperó rocós que s’alçava sobre el poble i sobre el riu Matarranya Actualment, en haver restat negat el poble per l’embassament de Riba-roja, el castell queda poc per damunt del nivell de l’aigua Mapa 31-17 443 Situació 31TBF784697 A l’entrada del camí que des de la carretera porta al poble nou de Faió, surt a mà esquerra una pista que condueix fins a l’abocador d’escombraries Des d’aquí, a peu, cal seguir el…
Els Ports
Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de Tortosa En el…
la Febró
Mas dels Frares, a la Febró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…
Castell de Sabardan (Fenolhet)
Situació Vista aèria de les restes d’aquest castell que domina des d’un turó, al S, el poble de Fenolhet o La Vilassa Al fons de la fotografia es poden veure les ruïnes del castell de Fenolhet ECSA - F Tellosa Vista de la fortalesa des del sector sud-est, amb la bestorre massissa a manera d’esperó i, en segon terme, la torre parcialment circular ECSA - A Roura Aquest castell s’aixeca al cim d’un turó, a poca distància al S del poble de Fenolhet La Vilassa, que s’estén a la falda sud del promontori del castell de Fenolhet o de Sant Pèire El castell de Sabardan permetia d’augmentar la…
Morella
Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i…
Castell de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre circular, amb l’antiga església de Sant Piri al fons ECSA - J Bolòs Castell situat a més de 1 600 m d’altitud, al cim d’un turó, damunt del poblet actual de Tor Des de la fortificació es devia controlar la vall, que permet amb força facilitat una comunicació entre Andorra i el Pallars, pel port de Cabús Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 Si seguim la carretera que s’enfila per la Vall Ferrera, passat el poble d’Alins, surt a mà dreta una pista de terra, llarga però transitable, que mena al poblet de Tor Del costat de les cases, cal seguir una torrentera, el…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…