Resultats de la cerca

Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’…

Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses…

Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…

La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del greu a l’agut,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…

En general, són cardinals les vocals palatals sense arrodoniment de llavis i, ẹ, ę i les velars amb arrodoniment u, ọ, ę, ultra la vocal medial a