Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
Cros Ciutat de Mollerussa
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Mollerussa des del 1977.
Fou fundat pel Club Tennis Mollerussa, que presidia l’exatleta Josep Ignasi Culleré Quan aquest morí el 1978, el cros afegí el nom de Memorial Culleré Inicialment fou una cursa urbana sobre asfalt Posteriorment es consolidà en el circuit de la Serra, organitzat per l’Associació Atlètica Xafatolls El 17 de febrer de 1985 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros, que guanyaren José Manuel Abascal i Montserrat Abelló
hipo-
Música
Forma prefixada del mot grec hypó, que significa ’sota', ’en menys quantitat', ’en grau deficient o inferior'.
En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval dòric, frigi, lidi i mixolidi es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi Posteriorment, H Glareanus Dodecachordon , 1547 hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic
felipa
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Mataró el 1858 pels germans Marc i Gertrudis Castañer i Seda, ajudats pel també germà Segimon, caputxí.
Es dedica a l’educació dels nens i a l’apostolat social de les dones Antoni MClaret, que els protegí, obtingué el 1867 una cèdula reial d’aprovació de la congregació L’aprovació definitiva, però, fou el 1929 La regla es basa en l’esperit de sant Felip Neri El 1958 hom afegí al nom de felipa el de missionera de l’ensenyament La casa generalícia és a Barcelona
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
Alessandro Piccolomini
Cristianisme
Literat i eclesiàstic italià.
Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines
Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Nāfī Ziryāb
Música
Músic àrab.
Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt
Miquel Jeroni Llopis i Sòria
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia
Šenuti
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor copte.
Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps
l’Eix
Història
Nom donat a l’aliança entre Alemanya i Itàlia del 1936 al 1943, a la qual s’afegí el Japó el 1940.
Comissió Balenera Internacional
Organització internacional creada a redós de la convenció internacional per a la regulació de la cacera de balenes el 1949 amb la finalitat de controlar i reglamentar la caça de balenes.
Amb seu a Cambridge Regne Unit, celebra una reunió anual dels seus membres, que representen, després de les darreres incorporacions Eritrea, Lituània, Romania i Tanzània, el 2008 Estònia i Polònia, el 2009, vuitanta-cinc països, entre els quals l’Estat espanyol Als seus comitès científic, tècnic i d’administració i finances, s’afegí el 2004 un comitè de conservació Les regulacions adoptades per la comissió s’implementen a través de la legislació nacional dels estats membres