Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Antoni Baró i Armengol
Esport general
Dirigent esportiu.
Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al…
,
vòlei platja

Francesc Xavier Bosma, subcampió olímpic de vòlei platja a Atenes (2004)
© ARXIU B. BOSMA
Voleibol
Modalitat del voleibol practicada sobre un terreny de joc rectangular (16 × 8 m) amb superfície de sorra, dividit per una xarxa situada a la mateixa altura que en el voleibol de pista, entre dos equips formats per dos, tres o quatre jugadors; la pilota és de pell, més pesant que la de pista, i impermeable.
Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia EUA i el Brasil A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta 1996 El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics d’…
Narcís Callicó i Tomàs

Narcís Callicó i Tomàs (1909)
Autor desconegut / Arx. Família Callicó
Futbol
Futbolista i pioner de l’automobilisme a la ciutat de Girona.
Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca,…
Circuit de Pedralbes
Automobilisme
Circuit urbà de velocitat de Barcelona.
Ideat per la Penya Rhin , entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin , tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers…
Hipòdrom de Barcelona
Esport general
Instal·lació esportiva situada al barri de Can Tunis, a Barcelona.
La inauguració oficial fou el 1886, tot i que quatre anys abans ja s’hi celebraven curses de cavalls Es posà en marxa per iniciativa de la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar, i existí fins l’any 1934 S’ubicà al final de l’actual passeig de la Zona Franca, en un terreny de 10 hectàrees assecat al costat de la muntanya de Montjuïc i popularment se’l conegué com l’hipòdrom de Casa Antúnez o Can Tunis S’hi realitzaren curses de cavalls, concursos hípics i altres esdeveniments esportius com exhibicions d’aviació, partits de futbol o de rugbi Gaudí de gran popularitat entre les classes…
estudi
Música
Composició breu, de caràcter didàctic, destinada a millorar la tècnica d’un intèrpret.
Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per…
Felipe Acedo Colunga
Història
Militar.
Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…
mod
Música
Sociologia
Individu que participa del moviment mod i es caracteritza per la indumentària acurada i elegant i per l’afició als escúters.
Maria Lluïsa Güell i López
Pintura
Música
Pintora, pianista i compositora.
Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials…
Lluís Solà i Dachs
Literatura
Escriptor, periodista i cronista.
Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana El Be Negre 1967, Cu-Cut 1967, En Patufet 1968, Papitu 1968, L’Esquella de la Torratxa 1970, Xut 1971, Un segle d’humor català 1973, El Be Negre i els seus homes 1977, L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català 1978, En Patufet antologia 2003, La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005 2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…
, ,