Resultats de la cerca

El 1940 es graduà a la Northwestern University Illinois i posteriorment fou professor a les universitats de Columbia 1948-62 i Stanford 1962-85 Dedicat en un principi a la recerca de les llengües de l’Àfrica occidental, publicà durant els anys 1949-50 una sèrie d’articles, Studies in African Linguistic Classification i, el 1955 The Languages of Africa , on proposà una classificació de les llengües africanes alternativa a la tradicional, formada per quatre grans troncs nigerokurdufanià, afroasiàtic, niloticosaharià i khoisan, que fou àmpliament acceptada Més controvertides foren…

Passà deu anys al Collegi Diocesà de Rondebosch 1934-44 i dos anys més al South African College of Music El 1946 es traslladà a Anglaterra i estudià al Royal College of Music fins el 1950 Un cop acabats els estudis, fou professor adjunt a la Universitat de Hull 1950-62 i després a la de Birmingham Treballà extensament en el camp docent i fou un compositor prolífic, sobretot pel que fa a la música coral i l’òpera Començà a compondre durant els anys cinquanta És autor del Concert per a violí , estrenat el 1954, i diverses òperes, entre les quals Antigone 1954, In the Drought 1956 o…

Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de llibres com…

Els seus inicis professionals se centraren en el teatre de Broadway, on la seva actuació de més èxit fou com a protagonista del drama The Petrified Forest 1935, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per A Mayo, també interpretà 1936 Casat amb l’actriu Laureen Bacall 1945, amb la qual interpretà algunes de les seves pellícules de més èxit, esdevingué un nou tipus de “dur” i de gàngster del cinema americà, amb una personalitat rica i de dimensió tràgica Treballà, entre d’altres, sota la direcció de W Wyler Dead end , 1937, R Walsh High Sierra , 1941, J Huston The Maltese Falcon ,…

Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de subsistència i les…

Nascuda Doris May Tayler, es traslladà d’infant amb la seva família a Rhodèsia del Sud actual Zimbàbue, on, després d’un primer matrimoni 1939 del qual tingué dos fills, el 1943 es casà amb el militant comunista Gottfried Lessing, del qual adoptà el cognom Activa militant del Partit Comunista, el 1949 es divorcià del seu segon marit i es traslladà a Londres amb el seu fill nascut d'aquest segon matrimoni, i publicà la seva primera novella, The Grass is Singing , que obtingué una bona acollida El 1952 inicià el cicle de cinc novelles que titulà Children of Violence , i que comprèn   Martha…

Estudià a Anglaterra, i el 1954 fundà la Tanganyka African National Union, partit independentista Diputat 1958, primer ministre 1961 i president 1962 de la Tanganyika independent, promogué la fusió amb Zanzíbar i esdevingué president de Tanzània 1964 i fou reelegit en 1965, 1970, 1975 i 1980 Instaurà un règim de partit únic des del 1977, el Chama Cha Mapinduzi o Partit Revolucionari, del qual fou el líder indiscutit i des del 1967 intentà impulsar el desenvolupament a partir de cooperatives agrícoles ujamaa de tipus socialitzant, amb l’autarquia del país com a objectiu, sistema…

Tot i que inicialment propugnava reformes graduades per a posar fi a l’ apartheid , collaborà estretament amb el Partit Nacional, a partir del control del bantustan del KwaZulu Els grups paramilitars d’Inkatha, subvencionats pel govern, agrediren sovint els simpatitzants de l’ANC Els enfrontaments entre ambdues forces causaren milers de morts, en una guerra civil no declarada que durà fins el 1996 A partir del 1990 Inkatha admeté membres de totes les ètnies i races, però el seu principal marc d’actuació seguí essent el KwaZulu-Natal En les eleccions del 1994, l’IFP aconseguí el 10% dels vots…

La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland  1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país,  Valley Song  1996,  Sorrows and Rejoicings…

Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes predicacions…