Resultats de la cerca

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Església del lloc desaparegut de Labejà Labeianum , 916, esmentada des del 1162 i fins al segle XVII Sta Eugenia de Laveja, 1654 Era situada al terme del Vegariu , a la riba dreta de l’Aglí, al sud del poble de Clairà En l’actualitat se n’ignora l’emplaçament originari

Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906

La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí

Fou l’autor del primer tractat de parasitologia Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi , 1684, on descriví més de cent espècies de paràsits Ideà i realitzà una llarga sèrie d’experiments per tal de provar la fallàcia de la pretesa generació espontània , acceptada per la majoria dels savis del seu temps

Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús , damunt l’Aglí Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta

Després d’un període caravaggesc, tant pel tractament de la llum i l’ombra com per la interpretació realista dels temes L’alliberament de sant Pere , abans del 1610, Monte della Misericordia, Nàpols, vers el 1620 aconseguí un estil més lliure, mercès a la influència de l’escola bolonyesa dels Carracci Adeu de Crist a la seva Mare, ~1620, Santa Maria del Popolo agli Incurabili

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…

Església esmentada des del 1089 i reconstruïda als segles XVI-XVII, en què esdevingué una ermita El nom del lloc es d’interpretació incerta, per bé que sigui a vegades interpretat com a testimoniatge de l’existència d’una comunitat jueva Les formes antigues del topònim són aquestes Nutidaigas , 963 ludegas , 1011 ludigas , 1067 villa Judegas , 1070 villa Judaicas , 1085 Judeghes , 1154 Juseques , 1342 Com que el lloc és a la vora del riu Aglí, sembla que l’origen del nom podria també esser iuxta aquas = jusaigues