Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
civeta
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, d’uns 70 cm de llargada i 40 cm d’alçada, de color groc grisenc, amb una estria dorsal negra i blanca i amb els costats pigallats de negre.
Són solitaris i nocturns S'alimenten d’una gran quantitat de petits vertebrats Segreguen una substància anomenada algàlia que porten en una bossa situada prop dels òrgans genitals Habiten les regions africanes entre el Senegal i Somàlia
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
hepiàlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, homoneures, d’antenes curtes i espiritrompa reduïda.
És la família més avial dels macrolepidòpters Les erugues s’alimenten d’arrels, i els adults són crepusculars Del si fa no fa mig miler d’espècies que comprèn la família, als Països Catalans, n'hi viuen cinc
hespèrids
Entomologia
Família d’insectes diürns, de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels ropalòcers.
Són macrolepidòpters petits, amb les antenes ben separades a la base, de vol ràpid i zigzaguejant Les erugues s’alimenten habitualment de gramínies De les 5000 espècies que comprèn la família, als Països Catalans n'habiten vint-i-cinc
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
capibara
Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables
anàstom
Ornitologia
Gènere de petites cigonyes blanques de la família dels cicònids, d’ales i cua negres o verdoses, bec molt llarg i mandíbules arquejades, talment, que només es toquen a la part basal i a la punta.
Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans