Resultats de la cerca

Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de…

Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal

Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco  el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de…

A la corona catalanoaragonesa el càrrec existí ja des de mitjan segle XIII Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó hi havia tres vicealmiralls a les ordres de l’almirall, que corresponien respectivament als regnes de València i de Mallorca i al Principat

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó…

Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels Jocs Florals de Barcelona, que Almirall presidí aquell any L’assaig és la primera exposició sistemàtica del catalanisme com a doctrina política estructurada, més enllà del pur sentiment Amb plantejaments predominantment positivistes, s’hi teoritza el particularisme, centrat en el cas català, però amb referents internacionals, i es fa balanç de la seva evolució L’estil sol ser fluid i contundent, tot i que, en el pròleg, l’autor confessa que l’escriví només en dos mesos, a fi que fos publicat coincidint amb la seva presidència dels Jocs…

Fill del comte d’Atri Orfe, acompanyà, juntament amb Roger de Lloria, Constança de Sicília a Catalunya per casar-se amb l’infant Pere 1262 Aquest els armà cavallers i casà la germana de Corrado, Margherita Lancia, amb Roger ~1273 Nomenat almirall de la flota catalana 1278, obtingué a Tunis una victòria sobre els sarraïns Hi tornà encara, per tal d’ajudar Abū Isḥāc a obtenir la corona Procurador reial a València 1280, fou un dels enviats al rei Dionís de Portugal per tractar el matrimoni d’aquest amb Elisabet d’Aragó 1281 Des de València, amb Roger, entrà a la conspiració de Pere II de…

Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el…

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona…

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…