Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
nitrat
Química
Qualsevol sal o éster de l’àcid nítric.
Les sals, de fórmula M I NO 3 , són obtingudes per reacció de l’àcid nítric amb un metall, un hidròxid o un carbonat Gairebé tots els nitrats són solubles en aigua, i alguns NH 4 , Li, Be, Na són higroscòpics Per piròlisi, els nitrats de metalls pesants tenen les reaccions següents Són utilitzades com a fertilitzants i, pel fet d’ésser bons agents oxidants a temperatures elevades, com a components d’explosius Els nitrats d’alquil, de fórmula R-ONO 2 , obtinguts per reacció d’un alcohol amb àcid nítric, són utilitzats com a explosius La importància econòmica dels nitrats deriva essencialment…
sal d’Alembroth
Química
Antiga denominació del clorur doble d’amoni i mercuri (II), (NH4) HgCl4 · H2O.
La gran solubilitat en aigua d’aquesta sal doble permet d’obtenir solucions amb concentracions de mercuri molt més elevades que les que pot donar el clorur mercúric tot sol
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…
amonio-
Química
Prefix que designa el grup catiònic amoni —NH4+ quan és considerat com un substituent en una molècula orgànica.
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…
aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…
bel·lita
Militar
Explosiu compost de cinc parts de nitrat d’amoni i una de dinitrobenzè o trinitrobenzè més una petita quantitat de nitrat potàssic.
Ha estat emprada com a explosiu en les mines de carbó, però actualment és en desús
pólvora
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…
Júpiter
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…