Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Alcalá de Henares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.
Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons Té una universitat fundada el 1977 i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894 Potser correspon a la Complutum romana Els àrabs li donaren el nom actual Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el castell, el 1118…
Santa Susanna del Mercadal (Girona)
Art romànic
El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un segle després,…
Sant Jaume de Tivissa
Art romànic
El primer esment d’aquesta església és de l’any 1165, en què entre les signatures d’un document de donació de béns a la catedral de Tortosa hi figura la de Ramon, capellà de Tivissa Aquest Ramon, prevere i capellà de Tivissa, signà també un document del 1189 en què Albert de Castellvell rebia del monestir de Santes Creus quatre-cents sous, deixant com a garantia de devolució les pastures de Tivissa El capellà de Tevice és documentat també en la dècima papal del 1279 El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia de Tivissa el 1314 En aquesta visita es deixa entendre que l’església de…
Sant Cristòfol d’Usall (Porqueres)
Art romànic
Situació Església d’Usall, singular per l’esvelt campanar i la nau allargada que presideix un nucli de velles I importants masies F Tur L’església de Sant Cristòfol d’Usall és situada al Plade Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG801665 Per arribar-hi cal enfilar la carretera de Banyoles a Figueres, a l’inici del Pla de Martís, i al punt quilomètric 2, prendre un trencall senyalitzat a l’esquerra que en uns 800 m porta directament a l’església d’Usall JMC-JRM Història Edificada a l’altiplà de l’Espolla, al nord de l’estany de Banyoles, l’església fou lliurada al monestir de Sant Esteve de…
Teatre Museu Dalí
Exterior del Teatre Museu Dalí de Figueres, amb la torre Galatea a primer terme
© Fototeca.cat
Museu
Institució cultural inaugurada a Figueres (Alt Empordà) el 1974 com a museu dedicat a la figura del pintor Salvador Dalí.
És emplaçat a l’antic Teatre Principal, obra neoclàssica de l’arquitecte Josep Roca i Bros 1848-50, que fou originalment recreat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero Conté obres i muntatges de Dalí —que hi donà classes públiques de dibuix i pintura—, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de l’artista És un dels museus més visitats de Catalunya El 1984 fou ampliat amb l’adquisició de la torre Gorgot rebatejada amb el nom de torre Galatea i que fou residència de Dalí El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor L’edifici és…
Narcís
Cristianisme
Suposat bisbe i màrtir, venerat a Girona.
És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava…
Banco Popular Español
Entitat bancària de caràcter cooperatiu fundada a Madrid el 1926 amb el nom de Banco Popular de los Previsores del Porvenir.
El 1947 canvià el nom per l’actual Des dels anys quaranta s’expandí a tot l’Estat espanyol, amb el suport inicial del Banco Central, mitjançant l’obertura d’un gran nombre d’oficines i el control dels bancs regionals Banco de Andalucía, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear, Banco de Galicia, Banco Vasconia i Banco Popular Hipotecario El 1968 establí la primera sucursal a França La xarxa s’amplià fins a esdevenir filial 1991, Banco Popular France, venuda a Crédit Mutuel el 2008 Des del final dels anys vuitanta creà diverses societats amb el grup alemany Allianz, i amb altres entitats…
Sant Feliu de Torelló
Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc anomenat la…
Santa Maria de la Gleva (les Masies de Voltregà)
Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, fou inicialment una capella rural, dependent de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, però aviat es convertí en un important santuari marià, d’una gran devoció comarcana Les primeres notícies de l’església s’inicien l’any 1286 en el testament d’Arnau de Cabrera, senyor de Sant Hipòlit, que feu una deixa a l’església i el 1288 Guillem Xetmar, parent de l’anterior, li llegà 400 sous En els anys següents es documenten més deixes a l’església de Santa Maria de la Gleva L’any 1313 aquest temple inicial fou substituït per un altre, sembla que…
Santa Eulàlia d’Hortsavinyà (Tordera)
Art romànic
Antiga parròquia rural situada al vessant meridional del Montnegre Fou centre d’un municipi independent que al segle passat es va unir a Tordera El terme unit a aquesta església consta en un establiment de terres fet en 1080-81 pel prior Bernat, de Sant Pol de Mar, que es trobaven in apendicio Sanctae Eulaie de Orto Saviniano El 1111 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, fill dels senyors de les Agudes-Montpalau, consta que tenia un mas a Calella cum alodio Orto Saviniani Més tard és documentada amb molta freqüència perquè a l’alou de Fredena, del seu terme, es va alçar a partir del 1145 l’…