Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme. Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló. Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc anomenat la casa de Sant Feliu. L’any 1051 apareix documentada com a parròquia de Sant Feliu de Cervià (Cerviano), nom d’una antiga vila rural propera, el qual durant un parell de segles oscil·là amb el que ha quedat de Torelló. El caràcter parroquial l’ha conservat fins a l’actualitat. L’edifici primitiu sofrí diverses refeccions i ampliacions al llarg del temps per adaptar-lo a l’augment de la població que contínuament acudia a viure a la sagrera o poble de Torelló. El resultat final fou l’enderrocament del temple antic, i el 1670 hom començà la construcció d’un nou temple que fou beneït el 1688, sense que avui hom hi pugui distingir cap element arquitectònic del temple anterior.