Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Jaume Safont
Literatura catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la generalitat, dietarista i poeta.
Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i en tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471 amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la diputació del general o de la generalitat entre el 1454 i el 1472 Hi posà senyals…
Jaume Safont
Literatura catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la Diputació del General o de la Generalitat entre el 1454 i el 1472 Hi posà…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
La participació a la classe
Educació
Hi ha classes més interessants que d’altres Evidentment, hi ha classes que et resulten més interessants que d’altres Pots tenir, a més, uns dies bons i uns altres que no ho són tant Així mateix, hi ha temàtiques dins de cada matèria que coincideixen amb les teves inquietuds o les teves habilitats i n’hi ha que més aviat queden força allunyades d’allò que més t’apassiona o et motiva D’altra banda, com passa en totes les relacions socials, de segur que tens professors amb qui «connectes» millor que amb uns altres en definitiva, quan entres a classe, es produeix un aiguabarreig de factors que,…
futbol americà
![](/sites/default/files/media/EEC/futbol_america_field_goal.jpg)
El field goal és un xut entre els pals de la porteria rival
Fotolia
Futbol americà
Esport de pilota (ovalada, similar a la del rugbi però una mica més petita).
que es practica entre dos equips d’onze jugadors sobre un camp rectangular de 100 iardes de llarg, en els extrems del qual se situen unes estructures formades per tres pals que fan la funció de porteria Consisteix a anotar tants punts com es pugui Els equips poden marcar de la manera següent Touchdown = sis punts Aquesta anotació s’aconsegueix quan un jugador de l’equip que té la possessió de la pilota arriba, tot controlant-la corrent o atrapant una passada, a la zona de marca del rival Després d’un touchdown , es fa una jugada addicional a dues iardes de la zona d’anotació del rival que pot…
futbol australià
![](/sites/default/files/media/EEC/futbol_australia_1.jpg)
Jugador del Belfry Valls, primer equip de futbol australià de Catalunya
Belfry Valls
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota també conegut com footy o aussie rules, que es disputa entre dos equips de divuit jugadors.
Similar al rugbi i al futbol americà, es juga en un camp ovalat d’entre 135-185 m de llargada i 110-155 d’amplada L’objectiu és fer passar la pilota entre els pals de la zona d’anotació del rival, en la qual hi ha quatre pals verticals els dos del mig pals de gol i els dos laterals behind posts Un gol suma sis punts i s’aconsegueix fent passar la pilota entre els pals de gol a qualsevol alçada havent-la xutat amb el peu També es pot anotar un behind , que val un punt, i que s’aconsegueix fent passar la pilota entre el pal de gol i el pal de behind El jugador que duu la pilota…
càrrec
Comptabilitat
Anotació comptable que representa o bé un augment en un compte de l’actiu, o bé una disminució en un del passiu o net.
Els càrrecs són comptabilitzats anotant la quantitat que correspon en el deute del compte, és a dir, a la seva banda esquerra
Troparium et Prosarium
Art romànic
Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…