Resultats de la cerca

Regidor de Palma 1834 i secretari de la diputació provincial Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d' El Faro 1834 i de La Época fortes polèmiques amb els progressistes Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari El 1841 publicà a La Palma l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura —aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J M Quadrado—, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants…

Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades 1815, reeditades el 1843 i el 1874, en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps

Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari  La Última Hora  amb el pseudònim  Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904,  Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…

Vida i obra Germà de Josep Sureda i Blanes Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 feu la carrera de dret a la Universitat de…

Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de…

Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles…

Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta

És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa…

Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des…