Resultats de la cerca

Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…

Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó

Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell…

Els arbres flexibles són emprats per a transmetre moviments de rotació, per exemple, a una eina la posició de la qual hagi de variar constantment respecte al motor, com és el cas de certes molesd odontològiques o de construcció mecànica la distanciació, mitjançant l’arbre flexible, del capçal portaeina respecte al motor permet de treballar zones altrament inaccessibles

Serveix per a transportar materials en les màquines tèxtils

Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro…