Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscil·len entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital.
L’estructura dels helmints és senzilla. Per fora disposen d’un tegument o cutícula, dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern. Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems. En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub llarg amb una obertura anterior o boca, i una altra de posterior o anus. La motilitat i la sensibilitat dels helmints es troba mediatitzada per una sèrie de ganglis nerviosos i nervis que es disposen longitudinalment. Nombroses espècies d’helmints tenen en la seva superfície elements que els serveixen per a adherir-se o fixar-se als teixits orgànics, com ara ventoses o ganxos.
Els helmints habiten als sòls, les aigües, les plantes o l’interior d’organismes animals. D’aquests medis o organismes extreuen les matèries orgànica i inorgànica que necessiten per a sobreviure i reproduir-se, i que tornen posteriorment a l’exterior en forma d’excrements. Només algunes espècies d’helmints són paràsits de l’home, i poden, segons el cas, utilitzar l’home, d’una banda, com a hoste definitiu o transitori, i d’altra banda, com a hoste obligat o com a hoste accidental.
A diferència d’altres cucs, els helmints tenen un aparell sexual molt desenvolupat, que ocupa un gran percentatge del volum que els correspon. Gràcies a aquest fet, els helmints es poden reproduir adaptant-se a les condicions externes que els ofereixen diversos hostes.
Els helmints es reprodueixen amb la posta de milers o desenes de milers d’ous al dia. Algunes espècies d’helmints presenten dimorfisme sexual, és a dir que hi ha individus genèticament i estructuralment masculins i femenins. En aquests casos, doncs, els ous es formen en l’organisme femení després de la còpula, i posteriorment són abocats a l’entorn. D’altres espècies d’helmints són hermafrodites, és a dir que els elements genètics i estructurals masculins i femenins es troben en cada un dels individus. En aquests casos, els ous es formen a dins de cada individu madur sexualment i després també són abocats a l’entorn.