Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
net
Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de finançament d’una empresa.
Dintre el net hom inclou els comptes de resultats , que recullen els guanys o les pèrdues conseqüència de l’activitat econòmica de l’empresa, així com el saldo dels comptes de despeses particularitzades per a cada operació comptable, o comptes diferencials, els de reserves , és a dir, els beneficis no distribuïts amb assignació específica o no previsions o provisions, i els de capital , que comptabilitzen les aportacions inicials de capital i les successives ampliacions Constitueix la part no exigible del passiu i el seu signe, que depèn de la magnitud dels altres components de l…
Giambattista Bodoni
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor italià.
En la seva joventut collaborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats El seu nom ha estat…
repartiment d’indis
Història
Assignació de mà d’obra indígena als colons castellans (encomienda).
funció exponencial

Funció exponencial
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció contínua f
:ℝ→ℝ +
-{0} que satisfà f
( x
+ x
’) = f
( x
) f
( x
’), per a tot parell x,x
’∈ℝ, i f
(1)= a
, essent a
un nombre real concret que la caracteritza, anomenat base
.
És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie convergeix també en el cos ℂ, la qual cosa permet de definir-hi la…
Jon Postel
Electrònica i informàtica
Nom amb què és conegut l’enginyer nord-americà Jonathan Bruce Postel.
Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d…
servei general de radiomissatgeria
Servei per al sistema europeu de telefonia mòbil de tercera generació (sistema de telecomunicacions mòbils universals), que permet velocitats de transmissió de dades als terminals dels usuaris que van des de 9,6 kbit/s (la del GSM bàsic) fins a valors superiors a 100 kbps.
Implementat sobre les xarxes de telefonia mòbil de segona generació 2G GSM/DCS, rep també el nom de telefonia 2,5G en considerar-se una tecnologia de transició entre aquesta i l’UMTS 3G o de tercera generació Realitza una assignació dinàmica de les freqüències disponibles de canal en funció de l’existència, o no, de dades a transmetre, fet que li permet assolir velocitats de transmissió d’entre 56 kbps i 114 kbps, com també l’accés a internet des del telèfon mòbil El GPRS suporta la transmissió de la informació per paquets de dades a alta velocitat i pot permetre que la…
Alvin Eliot Roth
Economia
Economista nord-americà.
Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'…
George A. Akerlof
Economia
Economista nord-americà.
Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer Món, com també les…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…