Resultats de la cerca

Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…

Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut

Pel que fa al sistema policíac de Catalunya, la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia van marcar, des de 1978-79 un camí que lentament s’ha anat desenvolupant, tot conformant un model tripartit, de gran complexitat des del punt de vista de les administracions que la integren d’una banda, el govern de l’Estat amb dos cossos, el Cos Nacional de Policia als nuclis urbans i la Guàrdia Civil a la resta del territori, que realitzen tasques extra i supracomunitàries d’una altra, el govern de la Generalitat amb un cos, el de Policia-Mossos d’Esquadra, que té les funcions de policia ordinària…

La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions del 1977, un…

Doctora en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid Fou professora d’economia a la UNED 1977-90, a l’Escola de Pràctiques Jurídiques de Màlaga i a l’Institut d’Estudis Fiscals El 1979 accedí, a través d’oposicions, al Cos d’Inspectors de Finances de l’Estat i, des d’aleshores, exercí diversos càrrecs relacionats amb l’Administració Tributària En el terreny de la política, fou diputada autonòmica per Màlaga fins el 1994, any que fou nomenada consellera d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia en el gabinet de Manuel Chaves, i tres anys més…

Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les…

Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…

Llicenciat i doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor associat de dret constitucional i ciència política de la Universitat de Barcelona, collaborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya i professor ad honorem de la Universitat Rovira i Virgili Exerceix com a advocat especialista en dret públic i consultor, i realitza estudis i elabora dictàmens sobre diversos aspectes en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal Inicià la seva carrera política el 1988 en les files d’ Esquerra Republicana de…

Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona Després d'exercir la docència en diversos centres d’ensenyament de Palma, el 1973 s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears , de la qual el 1984 guanyà la càtedra d’història de les Illes Balears, que ocupà fins a la jubilació 2005 Fou també director dels departaments d’Història Moderna i Contemporània i de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, del Servei de Biblioteca i Documentació i conservador del Patrimoni…

Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…