Resultats de la cerca

Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se plenament al teatre Tanmateix, la seva primera obra, La taverne des étudiants 1854, fou un fracàs però amb Pattes de mouche 1860 esdevingué autor de moda Conreà tota mena de gèneres i emprà tots els recursos dramàtics imaginables De la seva producció cal destacar també Patrie 1869, La Tosca 1887, Madame Sans-Gêne 1893, etc

Vida i obra És un autor que apareix en ocasions com a Francesc Serra, un autor teatral en català inexistent Franciscà 1663, publicà nombrosos opuscles religiosos en castellà entre els quals un sermó per una victòria del veguer de Vic en la Gran Guerra el 1695, una obra llatina Libanus marianus uniuersam , Barcelona 1701 i Madrid 1720, i els volums de prèdiques en castellà Quaresma continua , primera part Barcelona 1692 i 1719, Madrid 1719 i segona part Barcelona 1696 És autor d’uns goigs en castellà en llaor de la Immaculada, impresos diverses vegades,…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre…

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…

Estudià a Oxford i intentà d’ésser actor Fracassà i ingressà a l’exèrcit malgrat tot, la seva passió pel teatre el decidí a dedicar-s’hi com a autor Les seves obres miren d’apartar-se de les formes més comunes del teatre anglès del s XVII Conreà la tragèdia heroica amb Don Carlos 1676 i The Orphan 1680 Altres obres seves són Alcibiades 1675 i Venice Preserved 1682

Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals Ha treballat…

Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962…

Llicenciat en filosofia 1969 i en filologia catalana 1984 És autor d’un gran nombre d’obres teatrals Aina Sacoma premi Ciutat de Palma 1972, Els bojos 1976, Freturós l’impotent premi Born de Ciutadella 1979, Varennes 1980, Monòlegs 1980, Capitello 1981 i Les roselles diuen no 1981, algunes de les quals estrenà amb la companyia Guillem Cabrer, fundada per ell mateix Com a narrador, destaquen les novelles Merlot 1977 i El Minotaure 1990 És autor, entre d’altres, dels poemaris Retrets i pregàries 1984 i Amor somriu de perfil 1988 el 2000 es publicà la seva obra poètica completa

Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que…

És un dels millors representants del teatre nō , per al qual escriví, com també el seu pare, Kanami Kiyotsugu 1333-84, nombroses peces, tant de caràcter realista com simbòlic Fou també autor de tractats teòrics sobre aquesta modalitat teatral